Són les 5 : 45 h del matí... ens llevem. Ja m'he acostumat a aixecar-me durant tota la setmana a aquesta hora, es la meva hora d'entreno ( de 6:30 a 8:30 ), per tant ja no em fa mandra.
Arribem d'hora a Valls de Torruella, paguem la inscripció, escalfem una mica, ens parlen del circuit,... hi ha gent que ja l'han fet....!! ens col.loquem en linea de sortida. Jo al davant més o menys... i¿? miro i no porto el dorsal ¿? md. Vaig a buscar al Lluis, ell tampoc no el porta. Les 8:56. Busquem els dorsals a les motxilles.... hi eren al matí però ara ja no hi són.¿? Anem a la taula d'inscripcions, ens donen un altre dorsal, el posem al manillar..... i mentres donen la sortida. Les 9 h. Surto escopetejada, a la linea de meta, ja no queda gairebé ningú... pujada... vaig adelantant gent.... per la dreta, per la esquerra....pel mig. Només em faltaven ales. Trialera a peu, cua, trialera a peu, pujada ampla, vaig adelantant....vaig remuntant a les fèmines..... em mantinc i recupero. Quilómetre 12. Veig a la Núria....em torno a mantindre i recupero, l'adelanto, em va seguint...., augmento cadencia i velocitat,,,,... em poso primera. Falten 10 quilómetres. Trialeres per obrir-te el cap. Peu a terra, que dilluns hem d'anar a treballar, ho tinc claríssim. M'avisen que la última pujada és molt dura!! i tant que ho és!!! Els últims 5 km es converteixen en eterns, pero arribo sana i estálvia a meta.
Felicito a tots els participants però sobretot a les noies.... per nosaltres, perquè ens sacrifiquem per poder entrenar, aixecar-nos d'hora, dinar en 20 minuts, treballar, organitzar la familia, (n'hi ha que tenen fills ), organitzar la compra, les feines de la casa...... i cada diumenge tornem a patir, però a la vegada disfrutem dels circuits durs de mtb, per això les petites victóries són grans, per això valorem els petits trofeus, els petits regals, que en comptes de posar-los en una caixa o llençar-los, els posem davant dels nostres ulls.
Ara setmana de regeneració, bon descans, bona alimentació x poder fer bona carrera als campionats d'Espanya a Montjuic.
3 comentaris:
Felicitats, tot arriba, de moment ja has tocat la part de dalt del podi.
Ara has de mantenir-ho i inclus millorar-ho
Moltes felicitats, has vist com estes evolucionant en nomes un any, vores com en Montjuich estaras per davant de Mariona, ja vores sort petons
Anònim: Gràcies, ara queda el més difícil: fer un altre salt i millorar més.
Clara: No m'importa exageradament quedar davant o darrera de ningú; a la Mariona li tinc molt de respecte i admiració; el que si tinc clar és que el fracàs no existeix pel que dona de si mateix el màxim.
Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada