foto: Royal bikes
El passat cap de setmana arribava la penúltima carrera d'Open España a Avilés (Asturies). Com és de costum en les últimes carreres les prediccions del temps eren desfavorables pel dissabte, pero ara ja m'és igual,.....m'hi vaig acotumant!!!
El circuit era força ràpid, però al mateix temps matador. Havies de passar per damunt d'uns prats on havies de fer molta força!!! després venia una zona de bosc molt xula, ple de senderets revirats!!
Com és de costum últimament vaig tenir una sortida dolentíssima, quedant-me amb el grup del darrera de tot i haguent de fer una remontada i esforç impresionant per arribar al davant....això porta conseqüencies....doncs et desgastes i et cremes més. Vaig arribar a quedar-me en la 4a posició visualitzant a la 3a (Olatz Odriozola) en tot moment, inclús la vaig avançar un cop.....va ser una carrera molt agonitzant ja que semblava que jugavem al corre que te pillo!!! em notava bé de forces però em faltava chispa, em faltava aquell plus.... segurament als entrenos i series de la semana. Al final 4a!!
Tenia la oportunitat de fer podi, si, i en el fons m'hagués agradat i mooooolt, per que et dona moral i sobretot m'hagués agradat per l'equip, MC SEGRE, que m'està donant aquesta oportunitat d'aprendre i millorar. Però el podi, que és el podi? És una recompensa a molts anys d'esforç, a molt anys de sacrifici, d'experiències, de bons moments, de mals moments......hem d'esperar que faltin les bones per pujar-hi ? hem d'esperar que fluixegin? que pinxin? que trenquin la cadena? que fallin ? per aprofitar-ho ? Jo crec que no. Hem de millorar els punts febles, enfortir els punts forts, creixer com a ciclistes i persones i hem de sembrar per recollir. Tot arribarà.