BONA ENTRADA D'ANY!!!

US DESITJO A TOTS!!!, (no dic noms per no deixar-me a ningú)....

BON ANY NOU!!!

PD: I ja ho sabeu: Qui no pedala per cap d'any, no pedala en tot l'any!!!

NI FRED NI CALOR!!!

El passat diumenge el mal clima que ens acompanya últimament ens va donar una treva. Ens vam dirigir a pujar als nostres estimats Bessons de les Borges, per després dirigir-nos a l'Albi i Cervià per camins. Un cop vam ser a dalt vam continuar pedalant¿? i el fang va cobrir amb una gran "capa" les nostres precioses "makines" i ens va ser impossible pedalar, de manera que amb el poc entrenament de la setmana passada jo estava més que agobiada i vam intentar agafar un altre camí, però va ser impossible...un cop vam ser a baix vam continuar per la carretera de Borges a Cervià.... Qualsevol, port o portet de muntanya es converteix en una chronoescalada de copa del Món!!!!!! ho sigui que no cal que us expliqui res més....Sort del cafetó al bar les Arcades de Cervià per recuperar-nos una mica del fred; de torndaa ens va donar temps per tot, inclús el Lluis va entrar a buscar algun bolet.....

Finalment; 2h:55min pedalant, 145 ppm, 95 CAD.

DESAFIANT A LA BOIRA

Ahir ens vam curtir 3h:30min pedalant; en total 70 Km entre els camins i les boires de la plana, em sembla que no marxaran en uns quants dies; esperem que en siguin pocs i que no s'allarguin 2 o 3 setmanes com anys anteriors. Vam anar a buscar el sol i al final si que el vam veure, el vam trobar a dalt del monestir del Tallat. Com veieu a la foto, es veu la boira baixa cobrint totes les valls interiors, i es que estava tot ben gebrat!!!!

Segons en Tomàs Molina ens esperen uns dies de temperatura agradables a la majoria del territori català menys a les valls i planes de l'interior. Això ens suposa a tots els ciclistes residents a les planes de Lleida una superació personal. Qui és capaç de vestir-se? Et poses capes i més capes de roba de wind-tex, gore-tex o el que sigui però en el fons saps que després de superar 1h i 1/2 d'entreno ja no et notaràs els dits de la mà, ni els dits del peus, ni el nas, ni els quadriceps...no cal posar-te les ulleres perquè en 2 minuts ja no hi veuràs, la humitat convertida en gotes d'aigua et regalimarà des del casc, les pestanyes se't gebraran i arribarà un moment que pedalaràs per pedalar, no sabràs la força que estàs fent i només tindràs ganes d'arribar a casa i posar-te a la dutxa. A la dutxa? Bé, inclús l'aigua freda et dona la sensació de que es calenta.... val més esperar-te una estona que si no.... encara es pitjor.

Però tot i sapiguent això, dia rera dia tornes a sortir amb bici, amb carretera o amb btt, al final ja és igual...surts vestit de casa semblant qui sap que, amb el buff fins dalt a les orelles deixant a la vista només els ulls; la gent et mira al passar però passes de tot; fas el que més t'agrada, pedalar; és igual que faci fred o calor, que plogui o que nevi; només tens ganes de sortir i disfrutar!!!

SER CICLISTA

Fa gairebé un any que vaig trobar aquest post navegant per internet, pels I per les que no l'hagueu llegit mai:

SER CICLISTA

Por que la bici y no el balón? ¿Por que ciclismo? Mucha gente me lo pregunta, cuando un sábado a las 12 de la noche tienes que marcharte para casa mientras toda la gente se va de fiesta y te preguntan: ¿Por que te vas? Mañana entreno, mañana corro…¿Y TU A QUE JUEGAS? ¿?¿?¿? Yo juego a la bici, soy ciclista. Las respuestas se ven en la cara del que pregunta, muchos expresan admiración, otros se quedan de cruces, otros se ríen. La bicicleta es ese cacharro que todo el mundo uso alguna vez, por el que tienes predilección cuando eres pequeño, es ese deporte tan duro extenuante que te hace perder la consciencia, capaz de ponerte el corazón a 220 pulsaciones, capaz de hacerte vomitar sangre. Un deporte tan duro, como desesperante, en el que hay que ser paciente y tener sangre fria, además de tener cabeza, no solo son piernas, donde la cabeza hace falta no solo para aguantar el casco sino para hacerte ver una escapada que te lleve al triunfo, la que te hace ver los ver los bajones y puntos débiles del contrario mientras bajas por una cuesta de barro a 50 por hora. Un deporte que es un estilo de vida, una forma de vida, el deporte de mas orgullo personal, donde solo y repito SOLO el propio esfuerzo de tu cuerpo te hace ser capaz de recorrer km y km, donde cada entrenamiento es una superación personal, donde cada día que montas cargas el saco con una anécdota nueva, un deporte que te hace brillar, llegar a lo mas alto, a ti solo, donde por mucho equipo que tengas no eres nadie sino eres bueno, sino tienes clase, sino tienes raza, sino tienes huevos.
Un deporte donde hay que echarle muchos huevos, donde hay que ser de otra pasta, para ser ciclista no vale cualquiera. Nadie se levanta un Domingo nevando a las 6 de la mañana para ir a una carrera a 400 km de tu casa. Un deporte tan duro, que las caídas son parte de nuestro oficio, donde las clavículas, puntos de sutura, rodazuras y rodillas maltrechas son el pan de cada día, es el amor por el deporte, por la bici, por el sacrificio y el sufrimiento el que te hace caerte un domingo. Es un sacrificio tal que te hace tocar el cielo, con colinas de 1700 metros, con caminos que solo 3 mas conocen, con pendientes del 21% en las que ni un coche sube, pero un hombre/mujer y su sacrificio y pundonor le hace aguantar y aguantar hasta el borde del infarto, cuando el sabor a sangre llega a la boca, cuando solo piensas ’soy el mejor’ ’soy el mejor’ ‘Lo voy a lograr, vamos, vamos vamos’. Es ese deporte que hace emocionar a cualquiera, cuando ganas una carrera, cuando subes el puerto mas alto, el puerto mas duro, cuando entrenas con 0 grados y vuelves para tu casa congelad@ enter@, cuando te vas a 1000 km de casa a competir, cuando corres 5 carreras en una semana, cuando te caes, cuando te haces daño, cuando en otros deportes una simple sobrecarga es 1 mes de baja y en el ciclismo corres hasta con una luxación de hombro, cuando la gente te grita, cuando das espectáculo, cuando te apoyan, cuando te caes y te vuelves a levantar, cuando le echas mas cojones que nadie, cuando tienes una ilusión, cuando cada día que montas en bici mas orgulloso te sientes, cuando te hace crecer como persona, cuando te hace madurar,la bicicleta te lo ha dado todo, te ha echo ver los problemas y solucionarlos de otra manera. Eres de otra pasta, eres ciclista. Te da= el reconocimiento, la prEnsa, las medallas y el dinero, tu solo quieres caminos, monte, barro, un par de amigos y nuestras bicicletas.
Hay que ser muy hombre/mujer, para bajar a 100 km/h. por una carrera granizando, dejando de lado que solo te separan de suelo 2 ruedas de 28 ‘ tan estrechas como una moneda de 1€. Por todo eso, porque te sientes orgulloso de llevar un maillot con unos colores, de representar a tu region/pais alla por donde vas, porque todos aquellos que osan a montarse en una bicicleta, sean amateurs, sean un dominguero o sean profesionales, merece mi admiracion, porque cuando montas en bici y subes una cuesta ya te dan ganas de ir para casa, porque ya piensas ‘esto no es para mi ‘ ‘yo para eso no valgo’ …pero ahí se ve quien vale y quien no, quien tira la toalla y se va para casa al sofa o quien aguanta, sufre y sigue y sigue y sigue aunque tu pulsometro diga PARA tu sigues y sigues…porque???Porque eres ciclista, porque el único rival eres tu mismo, porque lo seras hasta la muerte, porque eres un deportista de los pies a la cabeza, porque eres un sufridor nato y te mereces un OLE OLE Y OLE!!!!!!”

En 2 paraules: IM-PRESIONANT

Avui hem anat a ALÒS DE BALAGUER per pujar a SANT MAMET. Hi havia prevista una pujada a peu, amb btt... fins a l'Ermita, organitzada per l'Ajuntament d'Artesa de Segre; l'Oriol Badia ens hi va convidar. Ja hem vist que no hi havia ningú, estava plovent i hem suposat que ho havien anul.lat. De manera que com que enguany encara no haviem tocat neu, hem començat a pedalar, i a poc a poc, mentres anàvem pujant ho trobàvem tot cada vegada més emblanquinat. Hem estat a punt de girar perquè era gairebé impossible pedalar.... però no hem abandonat!!! hem pedalat, hem anat a peu, però hem fet cim!!!!

Més de 40 cm de neu cobrien SANT MAMET, una vista espectacular!!!! Llàstima que la resta del grup no vingués, estaven malaltons... I la baixada ha sigut de lo més divertida, després de llepar 3 o 4 vegades hem arribat amb les mans glaçades, els peus congelats però amb la satisfacció d'haver arribat al cim.

ELS MEUS INICIS

A diferència d'altres noies que actualment estan competint (elles porten anys i anys d'experiència i entrenaments ) jo em vaig iniciar en aquest esport en el 2003. Amb una bici que em vaig comprar amb el meu primer sou treballant durant l'estiu a les càmeres de fruita i que tenia per casa, amb parafangs i llum. No tenia cistelleta eehh!!! Sortiem amb la meva parella a fer uns 10-15 Km cada diumenge i la veritat, la meva tossudesa em va fer anar tirant endavant. Sempre havia practicat algo d'esport però no es podia comparar l'esforç i el dolor en les cames.... Van anar passant els dies, pujades a peu i aquella bici ja no era suficient, pesava mes de 15 Kg i vaig estar a punt de deixar-ho. Fins que el Lluis em va comprar una Orbea de 70.000 pts i vaig continuar pedalant i pedalant. Les sortides eren de diumenge en diumenge i anava poc a poc però anava fent... en aquells moments les sortides eren per passar-nos-ho bé i per estar en contacte amb la natura. Després d'aquesta bici, els dos, ens vam comprar dos TREKS FUEL 90, amb doble suspensió. Ens vam fer socis del CUCE MOLLERUSSA per poder conéixer gent amant del mateix esport. La veritat és que vam aprendre molt, vam conéixer moltes rutes i vam fer moltes amistats. Després d'anar-me superant (és algo que he fet sempre amb tot, amb els meus estudis, amb la meva feina, amb qualsevol esport.... aprendre més, més i més.... sempre queda algo per aprendre) vaig canviar un altre cop de bici, una SCOTT COMTESSA... amb aquesta bici vaig aprendre a baixar molt millor trialeres... Les sortides ja no eren de diumenge en diumenge sinó que sortia 2 cops entre setmana, tot això sense cap objectiu en concret. Després vaig entrar a la junta directiva del CUCE MOLLERUSSA d'on n'he tret coses positives, he conegut gent de la federació, com la Carme Mas, que abans de ser presidenta encapçalava la comissió femenina... Ella ens va ajudar moltíssim en la organització de la DONA DE FERRO, li estic molt agraïda.

En aquells moments ja tenia aquell "cuquet" a l'estòmac; el Lluís no parava de dir-m'ho, de competir però em faltava temps.... la junta...les obligacions familiars.... la feina.....però el meu marit i la Mireia Santesmasses durant la participació de la 2a DONA DE FERRO em van fer acabar de decidir... vaig deixar la junta.....(no tothom ho ha entès) i aquí estic, treient hores i temps d'on puc per fer una de les coses que més m'agrada: superar-me a mi mateixa.

Sense cap objectiu, sense res a perdre sinó tot al contrari, ho tinc tot per aprendre i anar guanyant amb el temps confiança amb mi mateixa.

CALENDARI 2009

Calendari 2009

Open d'España (Superprestigio Massi)

1 de Març Avilés
8 de Març Banyoles
22 de Maig Vall Lord
31 de Maig Mallorca
5 de Juliol Berriz

Copa Catalana (Gran premio Massi)

8 de Març Banyoles
28 de Març Corró d’Amunt
19 d' Abril Flix
9 de Maig Vall Lord
13 de Setembre (per definir)
5 Octubre Calaf

II MARXA BTT LES PEDRERES

Aquest diumenge vam anar tots a Arbeca a pedalar. Era la fira de Santa Caterina i els arbequins i arbequines van organitzar diferentes activitats, entre elles la II MARXA BTT LES PEDRERES.

La ruta francament va estar molt bé, menys per la confusió del marcatge del recorregut ja que ens vam trobar fletxes de tots els colors, rosa, groc, taronja...al final no sabies quina havies de seguir. Molts participants es van perdre i això va originar algun que altre conflicte ja que donaven premis als 3 primers classificats i.... bé, penso que a les marxes no s'haurien de donar premis als 3 primers/es ja que per això és una marxa i no una prova competitiva. Però bé, a vegades és confón.... El que no estic d'acord és amb el preu que van fer pagar, ni més ni menys que 15 € anticipada i 20 € el mateix dia. (Sort que jo estic federada que si no, 5 € més!!). Ho trobo excessiu, pel que van donar als avituallaments i per la bosseta d'obsequis que van regalar a tots els participants....Ja que tot això els hi regalen...l'unic l'esmorzar.... De manera que 15 € x 70 part (aprox) = 1050 €... (Imagineu-vos quin calaix altres tipus de marxes on hi ha 300 participants o més....hi ha molts clubs i entitats que cada any arreglen d'aquesta manera el balanç!!!! indignant!!!

PEDALANT PER UNA CAUSA SOLIDARIA

El passat diumenge, 22 de novembre vam pedalar per les contrades de l'Albagés. La marxa solidària per la MARATO DE TV3 organitzada per l'Ajuntament i el club ciclista Ateneu Garriguenc va ser perfecta, si, si , perfecta.... tots els diners recaudats van ser destinats per les investigacions de la fundació; de manera que vam pedalar per una causa justa.

En el recorregut no es va trobar ni 100 m plans, sinó que tot era una puja i baixa de veritat. Divertit i distret va ser el circuit; On també semblava una "copa del món" a veure qui podia arribar davant. Sort que el Sergi es va deixar les sabates de pedalar,.... que si no..... hagués tret fum a les rodes.

Aqui teniu les fotos.

LA RUTA DEL CISTER... de fa uns mesos

COPA CATALANA BTT MASSI INTERNACIONAL, CALAF

Aquest diumenge dia 5 d'octubre va finalitzar la temporada del circuit de copa catalana BTT Massi Internacional.

Després de la caiguda de fa 15 dies, encara porto els punts.... i el dit petit encara em fa mal...vaig acabar la cursa millor del que m'esperava. Vaig realitzar una primera volta , per mi ràpidissima finalitzant el circuit a 22 min de la guanyadora Anna Villar. 22 minuts són molts minuts, però encara em queda molt d'entrenament per superar-me a mi mateixa!! D'aqui a una setmana acabo els entrenaments per aquesta temporada i tindré 3 setmanetes de relax per recuperar-me i descansar. L'any és molt llarg i val més mentalitzar-nos per les sortides amb boires i els freds que venen del Pla d'Urgell.

Classificació de FEMINAS ELITES
----------------------------------------------------------------------------------
1 401 VILLAR,Anna F-ELI MASSI 01:28:19 min.
2 403 MASCARRERAS,Cristina F-ELI CONOR-LA SIESTA 01:32:35 4:16 min.
3 404 TUSELL,Mercé F-ELI MASSI 01:37:24 9:05 min.
4 406 PACIOS,Mercè F-ELI BICISPRINT-TORRAS 01:40:20 12:01 min.
5 440 SERRANO,Elisabeth F-ELI AMBISIST 01:46:55 18:36 min.

6 439 PETIT,Merce F-ELI MOLLERUSSA 01:50:57 22:38 min.

D'altra banda el Sergi va fer una actuació boníssima acabant en 16a posició, endavant Sergi!!!! ens queda molt per endavant!!!!

MARXA BTT MEMORIAL RAMON MAYENCH, ALGUAIRE

Aquest diumenge dia 21 de stembre vam participar a la "...a" marxa Memorial Ramon Mayench d'Alguaire. "..." participants vam ser els de Mollerussa que vam correr per aquelles contrades. Després de portar gairebé 40 Km vaig llepar. Va ser la primera vegada que em vaig assustar de veritat i va ser el primer cop que vaig prendre "mal" del de debó. Vaig saltar pel davant i vaig caure de cara a terra.

Resultat final després de visitar el Sr Arnau de Vilanova:

• 3 punts de sutura a la cara.
• 7 punts de sutura a dins de la boca.
• Luxació del dit petit de la mà esquerra.

Bé, després de passar un parell de dies a casa ja que portava una cara de "pa de kilo" ja he començat a treballar i a més a més aquesta setmana "rodets". Tinc un mono de btt.... que.... bé paciència...

Agraeixo als companys que em vau ajudar després de la caiguda: Ramon, Ruben, Joan i "no sé com es deia", al Ruben per posar-me el dit a lloc, a tota la organització del cc Alguaire que em van venir a buscar de seguida... i al Lluis que patia d'allò més per mi. (Sort que no hi era mentres em cosien, pq allí si que vaig patir de debò.....)

CAMPIONAT ESPANYA MARATO BTT POWERBAR

Aquest cap de setmana ens vam traslladar a CORRO D'AMUNT, per disputar la última prova del campionat POWERBAR MARATO coincidint amb els CAMPIONATS D'ESPANYA.

La sortida va tenir lloc a les 9:30 del matí i més de 500 corredors ens endinsàvem pels senders i pistes del circuit de 35 Km que els organitzadors havien preparat. Dues voltes vam haver de fer en un circuit amb molts senders i no molt desnivell. Això va quedar demostrat en la velocitat mitjana que va obtindre el primer en acabar, SERGIO MANTECON ( Cemelorca Seguros ), 27 Km/h. En fèmines la vencedora va ser la imbatible Anna Villar (Massi) seguida de Sandra Santanyes (Cemelorca Seguros ) i Cristina Mascarreras (Conor La Siesta).

Personalment vaig aguantar un bon ritme en la primera volta i mitja, però els últims 15 Km se'm van fer una mica durs. Al final vaig acabar en 9a posició de 14 participants fèmines que vam ser.

1a VOLTA A PRADES

Després de les vacances, els "champús", aquell kilet de més, la platja, la muntanya, el dormir, el relax.... tornen les marxes i competicions.

El passat dissabte dia 29 d'agost vam participar a la primera volta a prades. Ni més ni menys que 253 participants vam ser els agosarats a pedalar en una circuit dissenyat pels germans Martorell, actuals competidors en la copa catalana i més competicions... De manera que de marxa res de res, més aviat a "treure el fetge per la boca". Va ser un circuit "trencacames" on les guineus (així s'anomenaven els participants del recorregut de 30 Km) vam haver de superar forts desnivells i dures trialeres de baixada, "molt dures" casi que de DH. Els avituallaments eren "sobre la marxa" i el poble de Prades va volcar-se per ajudar en la organització i es que et trobaves gent a tot arreu, n'hi havia un que em va dir ànims princesa!!!! Pobres princeps i princeses que muntats en els seus cavalls desbocats s'asselvatjaven i enbogien pels boscos de Prades.

El Robert, el Sergi, el Marc i jo vam anar-hi i ens ho vam passar d'allò més bé. Vaig portar al Marc una mica "enganyat" ja que no li vaig explicar la "pura" veritat del que ens vam trobar.

El nivell de la cursa era de lo més alt i es que van participar-hi en F.Xavier Carnicer, Llibert Mill, J. Carnicer, J. Garrido, Eduard Recasens.... per no nomenar tots els altres.

Els millors temps del circuit els van marcar, en categoria masculina guineus: F.Xavier Carnicer (1:26:48), Llibert Mill (1:27:36) i Eduard Recasens (1:27:59), seguit per Jordi Carnicer (1:28:43), i a continuació dos dels nostres corredors locals, Jordi Martorell (1:29:48) i Enric Martorell (1:31:18).
Pel que fa a la categoria femenina "Guineus" el millor temps el va marcar Mercè Petit (2:10:31), seguit de Neus Balaguer (2:19:18) i com a tercer millor temps la corredora local, Júlia Armenter (2:19:19).

Un 10 per la organització, l'únic petit detall que al final es va solucionar és el tema de les dutxes de les noies....

VACANCES ESTIU 2008

Hem passat una setmana de vacances a la vall de Canfranc, Aragó. Hem aprofitat cada minut, per visitar i gaudir d'uns dies esplèndits on el temps ens ha acompanyat la majoria dels dies. Hem visitat Jaca, Canfranc Estación, Ainsa, Sallent de Gallego, Panticosa, Formigal, Candanchú, Aguastuertas,..... Hem estat allotjats en una casa rural de Villanúa, LORACHE. El Manolo i la Susanna, els amos, ens han cuidat d'allò més i és que la gastronomia aragonesa no te rés que envejar a la mediterrània. La Susanna ens ha alimentat durant tots aquests dies amb productes naturals i de casa. Pel matí no faltaven els ous farrats o "revueltos", les torrades amb mantega, el café amb llet i el pa de pessic (fet per ella també). Per sopar hem probat coses que no haviem tastat mai , sopa de "cardo", "acelgas rellenas con jamon i queso"..... i de postres : flam de casa, natilles, gelats, tiramisú.... i es que aquest kilet de més costarà de fer baixar. Els entrenaments també han continuat per mi; teniem el cami de Santiago a 50 m de la casa i des d'allí podies fer qualsevol ruta. A més a més l'últim dia vaig pujar el Port de Somport.... amb pluja, vent i molt, molt de fred... però no s'abandona mai.

En resum, us recomano visitar el Pirineu Aragonés. No hi ha aglomeracions, es tranquil i ofereix la possibilitat d'adequar les vacances a l'estil propi de cadascú.

ANEM DE VACANCES

Després d'uns mesos de treballar, entrenar, treballar, entrenar...... arriben les esperades vacances!!! Aquest any anirem a la comarca Aragonesa de la JACETANIA; A diferència dels / les professionals del ciclisme amb el nostre pressupost no ens podem desplaçar ni als Alps francesos ni als italians però si estarem en contacte amb la natura i pedalarem pels Pirineus Aragonesos.

Fins aviat!!!

CAMPIONATS DE CATALUNYA RAID BTT, VILAJUIGA 6 de juliol

Bé, la primera prova de foc després de començar a entrenar, la veritat és que hagués preferit començar l'any que ve, el 2009 , però la realitat és que com més experìència adquireixa millor.

El dissabte 5 de juliol ens vam dirigir després de més de dues hores de camí a Vilajuïga, Girona per disputar els campionats de CATALUNYA de BTT. El dissabte amb una calor espatarrant vam anar a reullar amb el Lluis el circuit. Un circuit bastant exigent de 10.5 Km on les noies èlit donaven dues voltes. La veritat és que era exigent i el meu instint em deia que el ritme seria d'allò més ràpid.

Després d'una nit on no vaig dormir gens de bé; calor, els nervis, allò de les dones, la fideuà de Cadaqués, la sed i sobretot els dos galls que a partir de les 5:30 tocaven diana...arriba el dia decisiu. Després de veure que només érem 5 noies èlit, Anna Villar, Mercè Tussell, Neus Parcerises, Mariona Càtedra i jo ja em vaig fer mentalment la graella d'arribada... Arranquem en pujada i les cames no em responen... no podia... baixava com podia i pujava alguna que altra pujada a peu... bé,... al final 5a a 27 minuts de la primera, Anna Villar. Realment no em fa vergonya el resultat, sinó que a part de tots els factors que he comentat que realment han influit molt sé que he de treballar molt, molt i molt per poder fer bon paper. El treball no m'assusta ni em descoratja sinó que m'anima a continuar entrenant.

VIDEO CAMPIONATS VILAJUIGA RAID BTT

4a MARXA BTT VALL DEL CORB

Ja fa uns dies de la 4a marxa BTT VALL DEL CORB, una de les marxes més concorregudes dels últims anys. Un munt de bikers ens vam aplegar en la quarta edició. Una zona ben coneguda per nosaltres ja que hi anem tot sovint. De ben matí van donar la sortida i tots i totes..... escalfant motors, 4, 3, 2, 1.... endavant!!! A pedalar!!! Els primers quilòmetres es fan una mica durs per tots nosaltres però jo amunt!!!! vui anar a per totes!!! i és que les sensacions eren molt bones!! les cames em responien bastant, però en el fons pensava en no perdre temps en les trialeres...bé... tot anava massa bé quan per motius desconeguts ( bé, una pedra o un roc no ho sé, i també perquè anava com una bala baixant...) em vaig menjar un arbre, pobre arbre!!! no sé si està viu encara!!! tota el llavi ensangrentat, els genolls pelats, i la cuixa dreta un mal... no sé que hi tinc, però bé he de continuar pedalant ...amb uns "morros" que deu ni do, vaig continuar; pujo damunt de la bici i .....però que passa, on són les manetes dels frens? estava tot girat, no portava ni claus ni res!!.. sort d'un noi (agraïda li estic, perque va ser dels únics que van parar) que m'ho va arreglar. Bé ja està... continuo pedalant....i em trobo el desvïament de la curta i la lalrga, ?¿, que faig? no sé.... bé cap a la llarga s'ha dit... i començo a passar gent i gent ...... fins a la meta. Sort del dinaret que ens vam menjar al restaurant St Jordi de Guimerà.

3a Marxa TROTAMONS, FRAGA

3, 2, 1 .... endavant!!! El passat diumenge 1 de juny vam pedalar per les contrades de Fraga. Set vam ser els participants de Mollerussa i vam tornar a demostrar que anem endavant!! El temps ens va acompanyar durant el matí tot i que al meteored preveien un 85 % de probabilitats de pluja. Podriem dir que el recorregut va ser "dur" tot i que me l'esperava encara més "dur".

Vam passar, entre altres llocs, pel cim de la Madalena, on premiaven amb el premi de muntanya als primers corredors en arribar-hi... també per trialeres, senders, camins i l'ascenció que més em va agradar tot i que les forces començaven a flaquejar van ser la pujada de l'ermita de St Salvador. Tot i que era una pista "asfaltada", ens trobàvem grupets de gent animant-nos a tots a coronar el cim... et feien sentir un ciclista "pro"del tour i tot....

Bé, al final també vam obtenir els primers llocs de la classificació general i el primer premi de muntanya a la 1a fèmina.

Al Miquel i a mi entrevista i tot a la TV local de Fraga, a més a més de la cadena ser, M-80.

11a MARXA BTT SOLSONES

El diumenge 25 de maig ens vam llevar ben aviat per poder pedalar pels bonics racons de la vall de Solsona. Estàvem mentalitzats que el temps no acompanyaria; a les 7:15 del matí ja recolliem els dorsals i ben decidiots a pedalar, començava a ploure. Que fem? Pedalem o no pedalem? Només dos de la colla , el Robert i el Sergi es preparaven . Nosaltres indecisos i apunt de donar la sortida, ens esperàvem al ben mitj de la plaça quan l'organtizador de la marxa ens va convèncer... llavors tot va ser córrer... el dorsal, el bidó, l'impermeable, ..... donen la sortida i no estàvem ni allí... PERÒ BÉ, els nervis ja es van calmar i ja estàvem pedalant. Els bells paratges de Solsona, estaven anegats d'aigua, fang i boira, però tot i així eren preciosos. Vam fer 30 Km, més haguessin sigut una bojeria, i el CUCE MOLLERUSSA continua fent bon paper. El Sergi un altre cop primer i els demés classificats en els primers llocs.
El proper diumenge ens desplaçarem a FRAGA.

III TRANSEBRE

El passat diumenge dia 18 de maig va tenir lloc la III TRANSEBRE BTT. Sis de la colla ens hi vam desplaçar, dubtosos encara de si el temps acompanyaria o no.

Entre sol i núvols es va donar la sortida a les 8:30, una mica caòtica ja que ens vam perdre. Seguidament vam continuar avançant sense parar, l'esforç era continu i la pujada inacabable. Fang també en trobava però així era més divertit. Les trialeres eren immillorables, perfectes amb "paelles" tancades que t'obligaven a tenir cura de la tècnica. Van ser 65 Km i 1200 m de desnivell.

Els resultats, tot un èxit per nosaltres, el Sergi en 1a posició seguit de tots els altres i jo la 1a fèmina (i 9a en categoria absoluta). ... veig que els entrenaments diaris comencen a donar petits fruits.

L'únic que vaig trobar en falta va ser més participació femenina.

LA DONA DE FERRO

El passat diumenge 27 d'abril va tenir lloc la segona edició de LA DONA DE FERRO.
Després de passar-nos mesos preparant l'event va arribar el dia esperat. Preparar una marxa és força complexe, si vols que tot surti excel.lent és clar, des de la troballa d'empreses col.laboradores... fins a concretar els detalls dels controls del recorregut.... hi ha molts passos a seguir. Al final tot va surtir bé, sempre hi ha detalls a millorar; sóc molt exigent.
130 noies vingudes d'arreu de CATALUNYA van participar-hi podent escollir entre un recorregut popular de 17 Km, i dos més de 39 i 54 Km. Totes estaven molt contentes de poder pedalar al costat de noies i no haver de sentir segons quins comentaris.
La sortida va estar imposada per la rapidesa de Mireia Santesmasses i Mariona Catedra, em van fer suar!! Bé, suposo que gràcies a elles vaig poder comprovar fins on era capaç d'arribar. Al final velocitat mitjana de 23.5 Km/h, mitja de pulsacions de 177/min... tercera al podi.

Bé, però la finalitat de tot això no és la classificació, sinó que és la de passar un dia gaudint de la natura, la BTT i de noves amistats.