dilluns, 13 de juliol del 2009

ANBASO, Valls de Torruella, estress a tope!

Són les 5 : 45 h del matí... ens llevem. Ja m'he acostumat a aixecar-me durant tota la setmana a aquesta hora, es la meva hora d'entreno ( de 6:30 a 8:30 ), per tant ja no em fa mandra.
Arribem d'hora a Valls de Torruella, paguem la inscripció, escalfem una mica, ens parlen del circuit,... hi ha gent que ja l'han fet....!! ens col.loquem en linea de sortida. Jo al davant més o menys... i¿? miro i no porto el dorsal ¿? md. Vaig a buscar al Lluis, ell tampoc no el porta. Les 8:56. Busquem els dorsals a les motxilles.... hi eren al matí però ara ja no hi són.¿? Anem a la taula d'inscripcions, ens donen un altre dorsal, el posem al manillar..... i mentres donen la sortida. Les 9 h. Surto escopetejada, a la linea de meta, ja no queda gairebé ningú... pujada... vaig adelantant gent.... per la dreta, per la esquerra....pel mig. Només em faltaven ales. Trialera a peu, cua, trialera a peu, pujada ampla, vaig adelantant....vaig remuntant a les fèmines..... em mantinc i recupero. Quilómetre 12. Veig a la Núria....em torno a mantindre i recupero, l'adelanto, em va seguint...., augmento cadencia i velocitat,,,,... em poso primera. Falten 10 quilómetres. Trialeres per obrir-te el cap. Peu a terra, que dilluns hem d'anar a treballar, ho tinc claríssim. M'avisen que la última pujada és molt dura!! i tant que ho és!!! Els últims 5 km es converteixen en eterns, pero arribo sana i estálvia a meta.



Felicito a tots els participants però sobretot a les noies.... per nosaltres, perquè ens sacrifiquem per poder entrenar, aixecar-nos d'hora, dinar en 20 minuts, treballar, organitzar la familia, (n'hi ha que tenen fills ), organitzar la compra, les feines de la casa...... i cada diumenge tornem a patir, però a la vegada disfrutem dels circuits durs de mtb, per això les petites victóries són grans, per això valorem els petits trofeus, els petits regals, que en comptes de posar-los en una caixa o llençar-los, els posem davant dels nostres ulls.






Ara setmana de regeneració, bon descans, bona alimentació x poder fer bona carrera als campionats d'Espanya a Montjuic.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats, tot arriba, de moment ja has tocat la part de dalt del podi.
Ara has de mantenir-ho i inclus millorar-ho

Clara ha dit...

Moltes felicitats, has vist com estes evolucionant en nomes un any, vores com en Montjuich estaras per davant de Mariona, ja vores sort petons

Mercè Petit ha dit...

Anònim: Gràcies, ara queda el més difícil: fer un altre salt i millorar més.

Clara: No m'importa exageradament quedar davant o darrera de ningú; a la Mariona li tinc molt de respecte i admiració; el que si tinc clar és que el fracàs no existeix pel que dona de si mateix el màxim.
Molts petons.