COPA CATALANA, CORRO D'AMUNT

Aquest cap de setmana va tenir lloc la 2a prova de Copa CATALANA, concretament a Corró d'Amunt.

El dissabte, ben d'hora ja arribàvem a Corró; a la tarda es disputava la CRI; en poca estona més arribaven en Joan i la Judith, i l'Andreu i l'Aïda. Per tant, un cop muntada la carpa vam anar a fer el circuit. Un circuit duríssim, amb moltes trialeres, senders i llocs tècnics. Vam donar un parell de voltes. Després a dinar, descansar una mica i a preparar-nos per la nostra primera CRI. Les fèmines sortiem primeres, cada 30'', em sembla que jo sortia 8a. Un cop damunt del podi, em notava bé, amb bones sensacions, però al final va resultar ser tot el contrari.... bé, .... , 3 Km van ser en un obrir i tancar d'ulls, però personalment se'm va fer una mica llarg,... em vaig trobar una mica "pato" ja que vaig caure 4 vegades, en llocs facilíssims, en alguna corba.... desastrós!!, encara vaig fer 7a al final, però no estava gens contenta.

El diumenge estava més tranquil.la, però tampoc no tinc gaire que explicar.

Primer, em vaig saltar els controls de sortida, sort que la Nuria Lauco i una altra noia em van avisar. Després es dona la sortida i vaig sortir com un fuet!!! feiem un bucle per evitar embussos a les trialeres. Pedalava darrera del primer grup i em trobava bé, les cames em responien i anava al mateix ritme que elles, estava concentrada, tranquila i per la feina. Només 5' de cursa i ja arribaven els juniors pel darrera. Segons el que em van dir només van sortir 30" darrera nostre. A partir d'ara la llei del més fort s'imposava, si no tens "mala llet", te la "foten", ho sigui que és el que em va passar a mi. Va ser en la entrada d'una trialera on no es podiar avançar a ningú perque era superestret. Jo devia anar en 6a o 7a posició més o menys. Em van fer un avançament imprudent, tant imprudent que el seu manillar va pegar-se contra el meu i em van tirar a terra de "morros". Ni em demana perdó ni res de res... Penso amb el tio aquell, i mentalment li dic de tot. M'aixeco, i de mentres em va passant tothom, bec aigua i continuo, la mà em comença fer mal, no puc aguantar el manillar fort i penso amb totes les trialeres que venen, decideixo abandonar. Es la primera vegada que tiro la tovallola i els sentiments en aquells moments no es poden explicar, ploro de ràbia, de desconsol, d'impotència, hagués llençat la bicicleta a terra....i hagués "escanyat" al tio aquell maleducat i.... bé deixe-m'ho estar, encara estic sensible.

El resultat mèdic ha sigut: inflamació de la mà esquerra amb contussió forta de l'escafoides, de moment embenada i ja ho veurem, almenys no me l'he trencat.

Un cap de setmana per oblidar.