Ostres nena... vaya cap de setmana tu també. Ja ho dèiem que aquest era un punt tonto per caure, de fet, diumenge la moto va tirar un ciclista!!! cuidaoooo!!!
Ja tinc la roda centrada, avui ho provo pq m'ha dit que l'aro ha quedat abonyegat...però que en principi al dur frens de disc no notaré res.
A la vida fa falta caure per aixecar-se...De fet no et dones compte fins q caus, lo dur q és tornar-te aixecar. Sempre queden dos opcions, quedar-te a terra, o començar de nou. Llavors es quan encara tens més clar lo que realment vols. Lluitar per algo fàcil no te mèrit, lluitar per algo qs dificil i q realment estimes a la vida, és lo qt manté viu. Bé sigui, el ciclisme, la familia, amics.... Mai es tard per res quan realment t'importa fer algo. A vegades et venen ganes de deixar-ho, aguantar comentaris absurds i q fan molt mal, a casa, companys, parella, rivalitats, envejes, a vegades et venen ganes de tirar la toballola i ABANDONAR, però quan ho deixes et sents buit, i et dones compte de q la teva vida sense això no te el mateix sentit. Llavors quan t'aixeques mires enrere i aprens de les persones que han estat al teu costat per ajudar-te i continuar PEDALANT. (Són 4).
Ningú va dir q seria fàcil, però a tu les ganes no et falten, i lo millor de tot, es que em començat treballant per poder pagar-nos una bici, i mantenir-la. Començar de cero, amb tot en contra, ens fa valorar encara més la "victoria".
Hola Mireia, tens raó en tot el que dius. Tot i està envoltada de molta gent, molt poques persones, només 2, em van animar a provar la competició (tot i que no ens coneixem gaire, una de elles va ser tu; te'n recordes? a la Dona de ferro'08), i l'altra persona que m'està ajudant molt és el meu home. Gràcies al seu suport, sobretot moral, vaig mirant endavant, intentant corregir els meus errors i "aillant-me" dels comentaris i opinions. Arriba on arriba, això no ho sé i no m'importa exageradament, però ara realment m'estic donant compte que disfruto entrenant i no em puc imaginar la resta de la meva vida sense pujar a damunt d'una bicicleta.
Gràcies pel teu suport i molts ànims Mireia!! que tu a més d'una "CRACK" ets un exemple a seguir per moltíssima gent.
ARRIBADA CRI:
3 comentaris:
Ostres nena... vaya cap de setmana tu també. Ja ho dèiem que aquest era un punt tonto per caure, de fet, diumenge la moto va tirar un ciclista!!! cuidaoooo!!!
Ja tinc la roda centrada, avui ho provo pq m'ha dit que l'aro ha quedat abonyegat...però que en principi al dur frens de disc no notaré res.
A la vida fa falta caure per aixecar-se...De fet no et dones compte fins q caus, lo dur q és tornar-te aixecar. Sempre queden dos opcions, quedar-te a terra, o començar de nou. Llavors es quan encara tens més clar lo que realment vols. Lluitar per algo fàcil no te mèrit, lluitar per algo qs dificil i q realment estimes a la vida, és lo qt manté viu. Bé sigui, el ciclisme, la familia, amics.... Mai es tard per res quan realment t'importa fer algo. A vegades et venen ganes de deixar-ho, aguantar comentaris absurds i q fan molt mal, a casa, companys, parella, rivalitats, envejes, a vegades et venen ganes de tirar la toballola i ABANDONAR, però quan ho deixes et sents buit, i et dones compte de q la teva vida sense això no te el mateix sentit. Llavors quan t'aixeques mires enrere i aprens de les persones que han estat al teu costat per ajudar-te i continuar PEDALANT. (Són 4).
Ningú va dir q seria fàcil, però a tu les ganes no et falten, i lo millor de tot, es que em començat treballant per poder pagar-nos una bici, i mantenir-la.
Començar de cero, amb tot en contra, ens fa valorar encara més la "victoria".
ÀNIMS CAMPIONA, continua així!!!!
Hola Mireia, tens raó en tot el que dius.
Tot i està envoltada de molta gent, molt poques persones, només 2, em van animar a provar la competició (tot i que no ens coneixem gaire, una de elles va ser tu; te'n recordes? a la Dona de ferro'08), i l'altra persona que m'està ajudant molt és el meu home. Gràcies al seu suport, sobretot moral, vaig mirant endavant, intentant corregir els meus errors i "aillant-me" dels comentaris i opinions. Arriba on arriba, això no ho sé i no m'importa exageradament, però ara realment m'estic donant compte que disfruto entrenant i no em puc imaginar la resta de la meva vida sense pujar a damunt d'una bicicleta.
Gràcies pel teu suport i molts ànims Mireia!! que tu a més d'una "CRACK" ets un exemple a seguir per moltíssima gent.
Publica un comentari a l'entrada