Per fi ja arribava una altra prova de la copa catalana, coincidint amb open d'espanya. Aquesta va tenir lloc a St Llorenç de Morunys, la Vall del Lord.
El divendres pel matí ja arribàvem a St Llorenç per poder fer el circuit tranquil.lament. Això és tot un luxe!!!
Dissabte, dia 9. CRI
Aquesta vegada, sortia de les últimes per davant de totes les pro's, la Mariona, la Cristina, l'Anna i la Sandra. Tenia la seguretat que en un moment o altre em passarien i efectivament a mesura que vaig anar pedalant s'anaven atansant, les sentia pel darrera. El circuit de la CRI, estava format per una "subida de la muerte" i baixades d'aquelles ràpides, amb trialeres, pedres, roques, arbres entremig..... o sigui que jo nomes volia controlar a no caure i poder acabar la contrarellotge. Així va ser, ja porto prou-tes rascades, blaus i marques de dies enrera....
Em va anar fatal,... he d'aprendre a tenir una mica més de ràbia i mala llet per demanar pas i adelantar, encara no ho sé fer... l'últim tram de trialera hagués pogut anar més ràpid però tenia una noia al davant, la Mar, i tampoc era qüestió de fer-la caure a ella....
CLASSIFICACIO CRI
Diumenge, 10, XC.
Un dels meus objectius era poder fer la cursa i acabar-la, controlar els nervis i posar els 5 sentits a totes les pujades tecniques i baixades complicades, trialeres.... sabia que en aquest circuit prevalia molt més la tècnica que la força o sigui que sapiguent les meves virtuds i els meus defectes....m'imaginava el final. Sé que no em vaig exprimir al màxim, ho sé per la mitja de pulsacions que vaig treure; no sé per què ¿?, potser la relació pulsacions altes i control encara estar per dominar, a més a més, estava molt concentrada en totes les trialeres i tots els punts conflictius.....i sé que tinc molt per aprendre encara.
La sortida la vaig tenir dolentíssima però a poc a poc vaig anar recuperant, la volta START LOOP que en diuen va ser de lo més accidentada perque t'adelantaven per tot arreu, et cridaven pas!! i en un dels adelantaments vaig tenir que posar el peu a terra, la sabata se'm va descordar.... i bé els segons passen molt ràpid. Després es va anar tranquilitzant tot.... ja no hi havia tanta massificació als senders i vaig poder anar més al meu aire!!! massa tranquila i tot; la resta de la cursa... pensant en que no em doblessin....pensant en acabar....i a 1 Km de meta em paren els arbitres sense deixar-me passar ja que els èlit ja havien sortit i m'havia d'esperar a que passessin.... em van tenir 10' esperant, la llàstima és que el temps final que em surt a la classificació no és el real... perquè no van descomptar aquest temps de parada. O sigui que el temps del meu crono és: 1h 44'.
Però bé, no hi ha excuses, sinó sensacions, unes bones i d'altres per millorar. Aprens molt d´aquest tipus de curses; aprens que has de controlar la situació i aprens a posar els 5 sentits per no cometre errors.
CLASSIFICACIÓ XC
.jpg)
Com que ja ens hem triat les vacances en les nostres feines laborals, les hem fet coincidir un que altre dia amb les carreres per poder anar tranquils, fer els circuits i "aclimatar.nos". Per tant el divendres pel matí ja arribàvem a Banyoles. Només sortir del cotxe notem el bon clima, ni vent, ni aigua, ni fred sinó que ni més ni menys que una temperatura ben agradable de 16º.... els de Lleida no hi estem acostumats....Per la tarda vam anar a fer el circuit amb el Lluis i la veritat és que val la pena fer.lo i observar els punts forts i febles. Un circuit tècnic, nerviós i hàbil amb un parell de trialeres atrevides i les famoses "eses" de Banyoles que van resultar ser la meva creu.
Arranco, les sabates em calen a la primera, penso: bé, bé, una bona sortida, vinga, plantada i a fer el que saps!!! Concentrada, i després de la pujada, venia el primer sender, més endavant les "esses" que les vaig fer millor el dia abans, arribem dalt i a partir d'aquí quan els juniors venien pel darrera tot era casi "cops" de colze per adelantar durant tot el que quedava de carrera. Jo si em venien pel darrera i em demanaven pas amb respecte i podia deixar-los passar els donva pas, però en les trialeres no es podia adelantar, en aquells moments era una mica egoista i anava a la meva...baixant sense arriscar.
Al final, vaig acabar en 13a posició de 18 fèmines èlit, a 14 minuts de la Marga Fullana (1a posició), però sapiguent que havia fet la meva cursa, que havia comès algun que altre error, però amb la satisfacció d'haver millorat el ritme en cursa i en definitiva el temps final comparant-ho amb les curses de l'any passat. Encara em queda per aprendre i molts entrenaments per millorar!!!