dimarts, 20 de juliol del 2010

CAMPIONATS D'ESPANYA XC.

foto: Ocisport

Resumiria la meva segona participacio en uns campionats d'Espanya de xc amb tres frases:
  • Falta de forma
  • Falta de tècnica
  • Mala sort

La fractura del canell del passat mes de febrer m'obligava a fer una parada obligatòria dels meus entrenaments per tornar-los a reiniciar 2 mesos més tard; per tant em presentava als campionats del passat diumenge amb bones sensacions però sent realista, amb poc més de 3000 km a les cames molts menys dels que hauria de portar en condicions normals.


A la sortida ja em va faltar un puntet de gas, un cop vam arribar a la zona del bosc, vaig posar peu a terra a les primeres de canvi, i aquella zona va ser un puja i baixa de la bici; la falta de tècnica va influir molt i quan va venir tot el ramat pel darrera doncs allò ja va ser un stress i un caos monumental per mi. En un tancar i obrir d'ulls anava rodant en 16a posició. La cadena em va marxar i la vaig tornar a col.locar en una ocasió. En la segona volta ja em vaig poder concentrar més i vaig rodar molt més ràpid i amb més força remuntant fins a la 8a posició. Un cop vaig tornar a passar per l'arc de sortida em quedava la última volta i em situava a menys de 20" de la sèptima. A partir d'aquí només recordo que vaig caure sobre asfalt, i que em vaig donar un cop de cap però no sé a on ni com ni perquè. Recordo que vaig pujar damunt de la bici com un llamp, però pedalava d'inercia i com un robot, recordava que estava competint però no sabia on. No recordava la resta de circuit, però continuava pedalant. La meva visió era com en un túnel. No recordo ni haver passat per l'arc de sortida. Quan vaig arribar el Lluís em parlava però jo no era del tot conscient del que havia fet. De seguida em van fer un reconeixement a l'ambulancia i em van enviar a l'Hospital Creu Blanca de Bcna per poder fer un diagnòstic el més aviat possible. Després em van realitzar un TAC per valorar si hi havia alguna hemorràgia interna i per sort va quedar descartada.


Després de dos dies de repòs la meva valoració personal es molt més positiva que ahir i en ment tinc en aplicar-me en els meus punts febles però sense obsesionar-me ja que aquesta no és la meva feina ni el meu futur. Moltes coses he de canviar i millorar per les dues últimes proves que queden de copa catalana i per la temporada que ve.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ei no sabia res del teu "accident" si que et vaig veure marxar amb cotxe mol aviat pero vaig pensar que marxaves rapid.
bueno espero que no sigui res i et recuperis per estar a tope per les ultimes de calaf i barna.
bueno saludus ens veiem!!!!!
Sandra Santanyes

Javier Ferrero ha dit...

Anims!El millor per progresar és saber els teus punts febles.En aquesta vida de tot se'n apren,Força!

Mercè Petit ha dit...

Gràcies Sandra; avui ja veig les coses d'un altre color!! Per cert!, Felicitats pel Bronze!

Gràcies Javier, el millor de tot es escoltar la gent que em recolza!