

La pluja de divendres, durant el vespre i la matinada va deixar el circuit fet un fangar!! A les 9:30 ja ens trobàvem amb el Miquel i el Lluis per fer el circuit. Vam fer una volta amb més o menys 2h..... fang per tot arreu....ja que travessàvem bastants camps llaurats i et quedaves ben clavat a les primeres pedalades....i es que el dissabte pel matí semblava més un dia trist de desembre que res mes.
Per fi va arribar el diumenge, el temps ja havia canviat, i sort que també ens van canviar el circuit.
La sortida la vaig tenir molt bona....em quedava amb el primer grup del davant; la millor sortida que he tingut durant tota la temporada!!! vaig rodar amb elles fins al primer sender...després jo ja baixava al meu ritme sense perdre de vista a les del davant... tot i així...ja em vaig quedar una mica enrera.... la primera volta em va sortir genial!! llavors vaig enganxar-me a roda del Miquel Llaudet i del Xavier Jové, vaig aguantar.la durant tota la primera pujada a partir de llavors ja em quedava més sola i vaig anar fent el circuit.... mentalment no em trobava fina del tot i vaig cometre bastants errors, on els segons i els minuts anaven en contra del rellotge...llavors em va saltar la cadena,....i vaig tardar moltíisssim a col.locar-la, uff!!!!! passo per la zona tècnica i em prenc un powergel!!! no em sent gaire bé i baixo la intensitat....vaig mantenint la quinta posició però a poc d'arribar em torna a marxar la cadena.....i em passa la Mercè....no la puc agafar i em quedo en 6a posició.
En aquesta temporada no em capfico per les posicions obtingudes sinó per les sensacions en cursa i en tot el que em queda per millorar.
Ah!! felicito al Miquel Llaudet per la segona posició en M-40!! i al Xavier Jové...que promet!!
Pujada per alguns més per d'altres en menys d'1hora. M'encanta aquell recorregut, on és fa dur depenent del ritme que hi apliques. El paisatge, el bon rotllo, la gent animant amb j's i tot.....ja els anyorava jo els aragonesos ja que aquest any entre una cosa i una altra no havia pogut participar en cap cursa..... bon ritme de pujada amb el Lluís en poc més d'1 hora.
La fractura del canell del passat mes de febrer m'obligava a fer una parada obligatòria dels meus entrenaments per tornar-los a reiniciar 2 mesos més tard; per tant em presentava als campionats del passat diumenge amb bones sensacions però sent realista, amb poc més de 3000 km a les cames molts menys dels que hauria de portar en condicions normals.
A la sortida ja em va faltar un puntet de gas, un cop vam arribar a la zona del bosc, vaig posar peu a terra a les primeres de canvi, i aquella zona va ser un puja i baixa de la bici; la falta de tècnica va influir molt i quan va venir tot el ramat pel darrera doncs allò ja va ser un stress i un caos monumental per mi. En un tancar i obrir d'ulls anava rodant en 16a posició. La cadena em va marxar i la vaig tornar a col.locar en una ocasió. En la segona volta ja em vaig poder concentrar més i vaig rodar molt més ràpid i amb més força remuntant fins a la 8a posició. Un cop vaig tornar a passar per l'arc de sortida em quedava la última volta i em situava a menys de 20" de la sèptima. A partir d'aquí només recordo que vaig caure sobre asfalt, i que em vaig donar un cop de cap però no sé a on ni com ni perquè. Recordo que vaig pujar damunt de la bici com un llamp, però pedalava d'inercia i com un robot, recordava que estava competint però no sabia on. No recordava la resta de circuit, però continuava pedalant. La meva visió era com en un túnel. No recordo ni haver passat per l'arc de sortida. Quan vaig arribar el Lluís em parlava però jo no era del tot conscient del que havia fet. De seguida em van fer un reconeixement a l'ambulancia i em van enviar a l'Hospital Creu Blanca de Bcna per poder fer un diagnòstic el més aviat possible. Després em van realitzar un TAC per valorar si hi havia alguna hemorràgia interna i per sort va quedar descartada.
Després de dos dies de repòs la meva valoració personal es molt més positiva que ahir i en ment tinc en aplicar-me en els meus punts febles però sense obsesionar-me ja que aquesta no és la meva feina ni el meu futur. Moltes coses he de canviar i millorar per les dues últimes proves que queden de copa catalana i per la temporada que ve.
DIP: El dip és un ésser mitològic. És una mena de gos malvat i pelut, un emissari del dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama. Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix. A l'escut de Pratdip (Baix Camp), s'hi pot veure una imatge d'aquest gos. Precisament en aquest poble és una llegenda molt viva.....WIKIPEDIA.
Ahir diumenge es cel.lebrava la Marxa de BTT a Pratdip. Poblet encantador situat a l'interior de Tarragona molt prop de la costa. A primera hora del matí, l'aire era fresquet, fresquet...que agradable comparat amb les calorotes del pla!!
Sortida a les 9:30 del matí. Sortida amb una primera pujada, no molt llarga, tot seguit continuava amb senders, pista, trialera, més pista.....més pista i senders i arribada a la zona de la piscina. Amb la roda del davant bastant frenada vaig acabar amb 35 Km i bones sensacions!
La setmana vinent: Campionats d'Espanya a Montjuich!
foto: www.pinyofixo.com
Tot coincidint amb prova puntuable per l'Open Costa Daurada - Tarragona i provincials també de Tarragona uns 90 corredors/es ens aplegàvem a la Fatarrella.
foto: www.pinyofixo.com
Avui comença el meu compte enrera, no per Banyoles ni per cap altra cursa...sinó per recuperar-me al 100% i poder entrenar al 100%.
"L'èxit no es compta per les victòries sinó per les vegades que t'aixeques quan caus" Blanca Fernandez Ochoa