LA GRANADELLA 09

L'1 de març matinava amb un clima totalment d'hivern, amb pluja i fred, quina mandra!! després d'entrenar tota la setmana amb roba d'entretemps.... a les 6:15 ens aixecàvem per poder marxar d'horeta, recollir els dorsals i fer el cafetó de rigor. A les 8h arribàvem a la Granadella, poble envoltat d'oliveres i sobretot de boira durant el matí.

Després de saludar a tots els coneguts i per conéixer del món de la BTT ens vam preparar per la sortida, que va ser a les 9h del matí.

Les sensacions de simulació de carrera eren millors que les d'altres diumenges i em vaig proposar de concentrar-me el màxim possible en trialeres i senders i per tant, aprofitar "les forces positives" en baixada. Tot i no haver-hi pujades molt severes, el circuit va ser bastant rodador i trencacames. A mesura que anava passant el temps m'anava trobant millor i finalment vaig acabar amb 47Km, 950 m desnivell +, 169 ppm a 20 km/h mitja.

NOU EQUIP!!

Ja fa uns mesos que quatre "bojos" de les dues rodes de la zona de Ponent ens vam engrescar en formar un equip de btt per competir a totes les curses de la COPA CATALANA del 2009. La iniciativa es va presentar per poder anar tots junts, buscar sponsors, portar la mateixa equipació i sens dubte, passar-nos-ho bé.
Sense cap objectiu en concret, sense res a perdre, sinó que ho tenim tot per aprendre. Aprendre de totes les curses, de tots els circuits, dels viatges, de tothom, dels pro's i no tant pro's, de les anècdotes, de les petites caigudes, de portar el patiment al límit, de nosaltres mateixos, però sobretot, de la paciència i comprensió de les nostres parelles; sense elles això tampoc seria possible.

Integrants de l'equip:

ANDREU SEGURA JOVELLS, èlit. (Castelldans).
JOAN PERERA QUINTANA, màster 30. (Arbeca).
SERGI LLANES VALLS, màster 30. (Castellnou de Seana).
MERCÈ PETIT LLOP, fèmina èlit. (Mollerussa)

L'equip VIVERS JAUME PELEGRÍ, formarà part del Club Unio Cicloesportiva Mollerussa que juntament amb MC Segre - Bassella, Reale - Ara Lleida i CC Terres de Lleida, els de la provincia Lleidatana ens deixarem més que veure!!!

1a MARXA CERVERA

La penya ciclista de CERVERA, cel.lebrava el seu 25è aniversari amb l'organització de la 1a marxa amb BTT de la Segarra.

A les 8h del matí ja estàvem tots allí per recollir els dorsals, saludar a tota la gent coneguda i preparar-nos per la sortida.

A les 9h es donava el tret de sortida i després d'una baixada controlada pel mig de Cervera, ens endinsàvem pels camins i corriols de la Segarra. Les sensacions no eren tan bones com algun que altre diumenge però a menys de 15 dies per Banyoles, volia portar i aguantar al màxim les pulsacions. Tot anava bé, quan teniem al mig del camí un toll ple d'aigua i fang..... i "dreta.....esquerra",.... bé, jejeje, vaig anar a parar a la part més fonda, "La llei de Murphy", com sempre, ja m'havia embrutat de cap a peus, es que no acabo mai neta!!! Després de la primera pujada ja ens endinsàvem pels primers corriols i trialeres, intentant no perdre temps tocava el menys possible els frens però no em notava còmoda baixant, tornava a portar massa pressió a les rodes....!!! a partir d'ara sempre examinaré acuradament la pressió abans de sortir.

Podriem dir que no hi havia trialeres "xungues" però si corriols i senders tècnics on l'agilitat en ells era primordial per guanyar temps. Diguem que gairebé el 40% del circuit era sender; Després d'un parell de caigudes "tontes" d'aquelles que gairebé estava parada, tenia un dolor en el genoll dret que podia anar aguantant però que m'impedia donar la màxima força als pedals i en els trams a peu pitjor encara.... però bé, en definitiva va ser un dia esplèndit, i felicito a tots els meus companys per la bona cursa realitzada, (ells ja se la coneixeien, jejejejejejejejejeje).

El genoll, avui dilluns, ja està gairebé perfecte després d'aplicar crema Voltaren i gel fred. Menys mal.

Mediatisme televisiu

La televisió és sens dubte el mitjà de comunicació que més atrau l'atenció a la majoria de la població mundial. Gràcies a ella ens quedem embadalits mirant sense gaire objectivitat tots els productes anunciats que venen, convencen i donen imatge. Totes les marques de perfums, cotxes, .... competeixen per ensenyar en pocs segons aquell anunci més atraient del seu producte, el qual quedarà grabat en un racó del nostre disc dur.

Els telenotícies també venen i convencen. Quants de tots nosaltres hem esperat alguna noticia rellevant sobre el ciclisme en la secció d'esports? No cal dir que el futbol, l'esport "espectacle" en tot el món, roba bona part dels minuts amb notícies rellevants i amb notícies de poca "substància". Però i després ? Quantes vegades al dia parlen del Marc i en Pau, perquè a l'altre costat de l'oceà han fet 25, 30 o més de 36 punts ? I d'en Nadal ? Ells s'ho mereixen és clar, porten molts anys de sacrifici i voluntat. Però i els altres esports "minoritaris"? aquests també haurien de tenir l'oportunitat de convéncer, atraure i vendre el seu producte.

Mentres el ciclisme no tingui un bon espai televisiu continuarà essent un esport més a la vista del telespectadors que el relacionaran amb les desafortunades notícies de dopatge.

VIURE EN EL SEGLE XXI.

• Quan un dia, ja fa sis anys, el Lluis i jo ens vam interessar en fer-nos socis d'un club ciclista, em van dir que les dones no pagàvem quota. Què? vaig pensar jo... com pot ser? Només ens van donar un full d'inscripció i jo en vaig fer fotocòpies per omplir les dades personals de cadascú. Li vaig donar al president i em va dir: no, no, no cal......tu no cal.....Com? en quin segle vivim? jo sense dir res vaig marxar empipada veient que el masclisme encara estava molt present. Pedalava amb la resta dels socis en totes les rutes; però jo no en podia ser? Vaig tenir que demostrar que les noies podem: baixar per trialeres, arribar a 200 puls/min en una pujada, embrutar-nos de fang, aguantar el fred, escopir si convé i moltes altres.....per poder fer-me sòcia.

• Els meus pares no assimilen que entrena sola, per carretera i/o camins. (He de portar un "spray").

• Quan em vaig voler comprar la segona bici, me'n vaig anar a una tenda de Lleida; vaig demanar-li al venedor una mtb de doble suspensió però amb geometria de noia; Em va acompanyar a la secció de bicis de passeig. Vui una mtb doble de noia, li vaig tornar a dir. No n'hi ha, em va respondre ell. Bé, doncs per catàleg, li vaig contestar. Es que no en tinc. Vaig marxar. Al final la vaig trobar en un altre lloc.

• Participant en una marxa de la provincia de Lleida, .... em vaig voler dutxar. I quina va ser la meva sorpresa: que no hi havia dutxes per a noies!!!!
• En una altra cursa a Tarragona, la dutxa de les noies estava ocupada per l'àrbitre d'un partit de futbol.

• Quan vaig començar amb la 1A DONA DE FERRO, molts socis del mateix club em deien: què vols organitzar? una cursa per a dones? però si com a molt sereu 8 o 9!!!! La seva sorpresa (jo no en tena cap dubte) va ser que el primer any vam ser quasi 100 noies!!! i el segon vam arribar a les 140!!!

• El dia que vaig participar en la Triatló de Balaguer, el meu pare "al.lucinava" veient com les noies arribàvem a meta per davant de nois.

• Al campionat de Catalunya del 2008 BTT XC a Vilajuiga, érem 5 noies participants en categoria èlit.

A més a més quan llegeixes que al campionat mundial de ciclocross que es disputarà el proper 31 de gener el seleccionador espanyol ha seleccionat 9 homes i 0 dones, doncs encara et fa pensar més. Llegiu el post de la Rocio Gamonal

Hi ha alguna cosa que continua errant. Servirà d'alguna cosa tenir un Ministeri de la Igualtat? Servirà d'alguna cosa tenir com a sots-presidenta de la RFEC a la Sra Carme Mas?

Senyores i senyors el 50% de la població mundial és femení.

CALENDARI GP MASSI 2009.

GP MASSI Copa Catalana Internacional BTT 2009 FCC.

8 març BANYOLES ( GIRONA) E12.
21 i 22 març CORRÓ D'AMUNT (BARCELONA) E23.
18 i 19 abril FLIX (TARRAGONA) E24.
9 i 10 maig VALL DE LORD ( LLEIDA) E15.
setembre per determinar.
4 d'octubre CALAF (BARCELONA) E2.


6 proves del GP MASSI Copa Catalana Internacional, tres d'elles dobles, és a dir, el dissabte amb contrarellotge individual, i diumenge XCO.

BONA ENTRADA D'ANY!!!

US DESITJO A TOTS!!!, (no dic noms per no deixar-me a ningú)....

BON ANY NOU!!!

PD: I ja ho sabeu: Qui no pedala per cap d'any, no pedala en tot l'any!!!

NI FRED NI CALOR!!!

El passat diumenge el mal clima que ens acompanya últimament ens va donar una treva. Ens vam dirigir a pujar als nostres estimats Bessons de les Borges, per després dirigir-nos a l'Albi i Cervià per camins. Un cop vam ser a dalt vam continuar pedalant¿? i el fang va cobrir amb una gran "capa" les nostres precioses "makines" i ens va ser impossible pedalar, de manera que amb el poc entrenament de la setmana passada jo estava més que agobiada i vam intentar agafar un altre camí, però va ser impossible...un cop vam ser a baix vam continuar per la carretera de Borges a Cervià.... Qualsevol, port o portet de muntanya es converteix en una chronoescalada de copa del Món!!!!!! ho sigui que no cal que us expliqui res més....Sort del cafetó al bar les Arcades de Cervià per recuperar-nos una mica del fred; de torndaa ens va donar temps per tot, inclús el Lluis va entrar a buscar algun bolet.....

Finalment; 2h:55min pedalant, 145 ppm, 95 CAD.

DESAFIANT A LA BOIRA

Ahir ens vam curtir 3h:30min pedalant; en total 70 Km entre els camins i les boires de la plana, em sembla que no marxaran en uns quants dies; esperem que en siguin pocs i que no s'allarguin 2 o 3 setmanes com anys anteriors. Vam anar a buscar el sol i al final si que el vam veure, el vam trobar a dalt del monestir del Tallat. Com veieu a la foto, es veu la boira baixa cobrint totes les valls interiors, i es que estava tot ben gebrat!!!!

Segons en Tomàs Molina ens esperen uns dies de temperatura agradables a la majoria del territori català menys a les valls i planes de l'interior. Això ens suposa a tots els ciclistes residents a les planes de Lleida una superació personal. Qui és capaç de vestir-se? Et poses capes i més capes de roba de wind-tex, gore-tex o el que sigui però en el fons saps que després de superar 1h i 1/2 d'entreno ja no et notaràs els dits de la mà, ni els dits del peus, ni el nas, ni els quadriceps...no cal posar-te les ulleres perquè en 2 minuts ja no hi veuràs, la humitat convertida en gotes d'aigua et regalimarà des del casc, les pestanyes se't gebraran i arribarà un moment que pedalaràs per pedalar, no sabràs la força que estàs fent i només tindràs ganes d'arribar a casa i posar-te a la dutxa. A la dutxa? Bé, inclús l'aigua freda et dona la sensació de que es calenta.... val més esperar-te una estona que si no.... encara es pitjor.

Però tot i sapiguent això, dia rera dia tornes a sortir amb bici, amb carretera o amb btt, al final ja és igual...surts vestit de casa semblant qui sap que, amb el buff fins dalt a les orelles deixant a la vista només els ulls; la gent et mira al passar però passes de tot; fas el que més t'agrada, pedalar; és igual que faci fred o calor, que plogui o que nevi; només tens ganes de sortir i disfrutar!!!

SER CICLISTA

Fa gairebé un any que vaig trobar aquest post navegant per internet, pels I per les que no l'hagueu llegit mai:

SER CICLISTA

Por que la bici y no el balón? ¿Por que ciclismo? Mucha gente me lo pregunta, cuando un sábado a las 12 de la noche tienes que marcharte para casa mientras toda la gente se va de fiesta y te preguntan: ¿Por que te vas? Mañana entreno, mañana corro…¿Y TU A QUE JUEGAS? ¿?¿?¿? Yo juego a la bici, soy ciclista. Las respuestas se ven en la cara del que pregunta, muchos expresan admiración, otros se quedan de cruces, otros se ríen. La bicicleta es ese cacharro que todo el mundo uso alguna vez, por el que tienes predilección cuando eres pequeño, es ese deporte tan duro extenuante que te hace perder la consciencia, capaz de ponerte el corazón a 220 pulsaciones, capaz de hacerte vomitar sangre. Un deporte tan duro, como desesperante, en el que hay que ser paciente y tener sangre fria, además de tener cabeza, no solo son piernas, donde la cabeza hace falta no solo para aguantar el casco sino para hacerte ver una escapada que te lleve al triunfo, la que te hace ver los ver los bajones y puntos débiles del contrario mientras bajas por una cuesta de barro a 50 por hora. Un deporte que es un estilo de vida, una forma de vida, el deporte de mas orgullo personal, donde solo y repito SOLO el propio esfuerzo de tu cuerpo te hace ser capaz de recorrer km y km, donde cada entrenamiento es una superación personal, donde cada día que montas cargas el saco con una anécdota nueva, un deporte que te hace brillar, llegar a lo mas alto, a ti solo, donde por mucho equipo que tengas no eres nadie sino eres bueno, sino tienes clase, sino tienes raza, sino tienes huevos.
Un deporte donde hay que echarle muchos huevos, donde hay que ser de otra pasta, para ser ciclista no vale cualquiera. Nadie se levanta un Domingo nevando a las 6 de la mañana para ir a una carrera a 400 km de tu casa. Un deporte tan duro, que las caídas son parte de nuestro oficio, donde las clavículas, puntos de sutura, rodazuras y rodillas maltrechas son el pan de cada día, es el amor por el deporte, por la bici, por el sacrificio y el sufrimiento el que te hace caerte un domingo. Es un sacrificio tal que te hace tocar el cielo, con colinas de 1700 metros, con caminos que solo 3 mas conocen, con pendientes del 21% en las que ni un coche sube, pero un hombre/mujer y su sacrificio y pundonor le hace aguantar y aguantar hasta el borde del infarto, cuando el sabor a sangre llega a la boca, cuando solo piensas ’soy el mejor’ ’soy el mejor’ ‘Lo voy a lograr, vamos, vamos vamos’. Es ese deporte que hace emocionar a cualquiera, cuando ganas una carrera, cuando subes el puerto mas alto, el puerto mas duro, cuando entrenas con 0 grados y vuelves para tu casa congelad@ enter@, cuando te vas a 1000 km de casa a competir, cuando corres 5 carreras en una semana, cuando te caes, cuando te haces daño, cuando en otros deportes una simple sobrecarga es 1 mes de baja y en el ciclismo corres hasta con una luxación de hombro, cuando la gente te grita, cuando das espectáculo, cuando te apoyan, cuando te caes y te vuelves a levantar, cuando le echas mas cojones que nadie, cuando tienes una ilusión, cuando cada día que montas en bici mas orgulloso te sientes, cuando te hace crecer como persona, cuando te hace madurar,la bicicleta te lo ha dado todo, te ha echo ver los problemas y solucionarlos de otra manera. Eres de otra pasta, eres ciclista. Te da= el reconocimiento, la prEnsa, las medallas y el dinero, tu solo quieres caminos, monte, barro, un par de amigos y nuestras bicicletas.
Hay que ser muy hombre/mujer, para bajar a 100 km/h. por una carrera granizando, dejando de lado que solo te separan de suelo 2 ruedas de 28 ‘ tan estrechas como una moneda de 1€. Por todo eso, porque te sientes orgulloso de llevar un maillot con unos colores, de representar a tu region/pais alla por donde vas, porque todos aquellos que osan a montarse en una bicicleta, sean amateurs, sean un dominguero o sean profesionales, merece mi admiracion, porque cuando montas en bici y subes una cuesta ya te dan ganas de ir para casa, porque ya piensas ‘esto no es para mi ‘ ‘yo para eso no valgo’ …pero ahí se ve quien vale y quien no, quien tira la toalla y se va para casa al sofa o quien aguanta, sufre y sigue y sigue y sigue aunque tu pulsometro diga PARA tu sigues y sigues…porque???Porque eres ciclista, porque el único rival eres tu mismo, porque lo seras hasta la muerte, porque eres un deportista de los pies a la cabeza, porque eres un sufridor nato y te mereces un OLE OLE Y OLE!!!!!!”