dissabte, 24 de gener del 2009

VIURE EN EL SEGLE XXI.

  • Quan un dia, ja fa sis anys, el Lluis i jo ens vam interessar en fer-nos socis d'un club ciclista, em van dir que les dones no pagàvem quota. Què? vaig pensar jo... com pot ser? Només ens van donar un full d'inscripció i jo en vaig fer fotocòpies per omplir les dades personals de cadascú. Li vaig donar al president i em va dir: no, no, no cal......tu no cal.....Com? en quin segle vivim? jo sense dir res vaig marxar empipada veient que el masclisme encara estava molt present. Pedalava amb la resta dels socis en totes les rutes; però jo no en podia ser? Vaig tenir que demostrar que les noies podem: baixar per trialeres, arribar a 200 puls/min en una pujada, embrutar-nos de fang, aguantar el fred, escopir si convé i moltes altres.....per poder fer-me sòcia.
  • Els meus pares no assimilen que entrena sola, per carretera i/o camins. (He de portar un "spray").
  • Quan em vaig voler comprar la segona bici, me'n vaig anar a una tenda de Lleida; vaig demanar-li al venedor una mtb de doble suspensió però amb geometria de noia; Em va acompanyar a la secció de bicis de passeig. Vui una mtb doble de noia, li vaig tornar a dir. No n'hi ha, em va respondre ell. Bé, doncs per catàleg, li vaig contestar. Es que no en tinc. Vaig marxar. Al final la vaig trobar en un altre lloc.
  • Participant en una marxa de la provincia de Lleida, .... em vaig voler dutxar. I quina va ser la meva sorpresa: que no hi havia dutxes per a noies!!!!
  • En una altra cursa a Tarragona, la dutxa de les noies estava ocupada per l'àrbitre d'un partit de futbol.
  • Quan vaig començar amb la 1A DONA DE FERRO, molts socis del mateix club em deien: què vols organitzar? una cursa per a dones? però si com a molt sereu 8 o 9!!!! La seva sorpresa (jo no en tena cap dubte) va ser que el primer any vam ser quasi 100 noies!!! i el segon vam arribar a les 140!!!
  • El dia que vaig participar en la Triatló de Balaguer, el meu pare "al.lucinava" veient com les noies arribàvem a meta per davant de nois.
  • Al campionat de Catalunya del 2008 BTT XC a Vilajuiga, érem 5 noies participants en categoria èlit.
A més a més quan llegeixes que al campionat mundial de ciclocross que es disputarà el proper 31 de gener el seleccionador espanyol ha seleccionat 9 homes i 0 dones, doncs encara et fa pensar més. Llegiu el post de la Rocio Gamonal
Hi ha alguna cosa que continua errant. Servirà d'alguna cosa tenir un Ministeri de la Igualtat? Servirà d'alguna cosa tenir com a sots-presidenta de la RFEC a la Sra Carme Mas?
Senyores i senyors el 50% de la població mundial és femení.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ja fa sis anys que ens arroseguem junts pels mateixos camins?.
Joder; pero bueno n'espero fer 6 anys mes i de pas ja que hi som uns quants mes.

Mercè Petit ha dit...

Ei, anònim, diga'm qui ets? em sembla que ja ho sé.....

Anònim ha dit...

si ja ho saps perque no m'ho dius.
Dona de CARBONO jejejejeje.
Molt forta però molt flexible i resistent jajajajaja.

Mercè Petit ha dit...

Ei Robert!!!, 6 anys encara no, però gairebé.... com van passant els anys eh?! quantes caigudes?! El més maco de tot... per mi sens dubte els pedals de foc... compartir camins,alegries,emocions,paisatges... tu sempre has sigut el nostre GPS per portar-nos a tot arreu... (ja has vist que he posat la foto a dalt del triador de la capçalera)

Anònim ha dit...

Gracies.
Ha estat i si Deu vol estarà per molt temps un plaer rodar amb vosaltres, a vegades a la vostra alçada i avegades una mica endarrera, però bueno com que porto el GPS i moltes vegades no sabeu on us porto m'haureu d'esperar una mica jejeje...