diumenge, 12 de maig del 2013

AMB COS I ÀNIMA

Nou dies després de l'operació vaig assimilant-ho tot. Fins ara semblava irreal, només pensava i m'imaginava la caiguda un cop darrera un altre. El perque i com havia sigut, què havia fet malament. Rebobinava la cinta de "casette" sense parar; encara ho faig i no ho puc evitar. El relaxament i una petita falta de concentració poden provocar un canvi inesperat en un segon i crec que no estem preparats per acceptar-ho immediatament. Sé que només és un altre entrebanc a la vida però en aquests moments l'únic que em consola, és pensar que hi  ha algú pitjor i que ho està passant més malament que jo. Egoïsme?
Sempre intento buscar quelcom positiu. Ara, tinc molt temps per reflexionar i me'n dono compte que en els últims cinc anys m'he dedicat a robar. He robat temps a la familia, he robat el meu propi temps lliure per dedicar-me amb cos i ànima a entrenar i a superar els meus reptes. Però això em feia feliç. Buscava els meus límits i crec que encara no els havia trobat. Ara i durant una temporada bastant llarga podré tornar tot aquell temps tant valuós que no era important per a mi però si pels que m'estimen. 
El repte de les 5 carreres haurà d'esperar perque ara, les prioritats han canviat. No m'agrada que em diguin que estaré molt temps a poder anar amb bicicleta. No m'agrada que em diguin que com que no és la meva professió no passa res. No m'agrada gens. Per tant, i com que no sé fer-ho de cap altra manera, em dedicaré amb cos i ànima a buscar i finalment trobar la llum d'aquest llarg túnel i així poder tornar a pedalar.




6 comentaris:

Rosa Casals ha dit...

Ostres Mercè, realment és molt emotiu el teu escrit! Només dir-te, tot i que sé que no em coneixes, que penso que no has estat pas lladre de res, crec que les persones que estimen ho fan sempre que veuen, en el que estimen, el somriure i el goig de viure, i crec, que en el teu cas, i malgrat el que ara potser estàs patint, l'han vist molt i molt sovint!!!!
Per tant, no defalleixis en la teva lluita, aprofita el temps que ara tens, no pas per retornar res, sinó per continuar gaudint de tot i tots els que t'envolten, i en breu, torna a disfrutar d'aquest esport i els reptes que et poses, perquè la vida, en ella mateixa, ja és tot un repte!
Ànims!
Rosa Casals

Clara ha dit...

Merçe entenc perfectamente que estiguis reflexionant i analitzant tot al que va passar aquell dia, pero crec que buscar una resposte es casi impossible, tu millor que ningú saps que qui fa esport esta exposat a tindré lesions i cadascuna et te que fer mes forta.. No ets cap lladre del teu temps quan al que fas et fa feliç a tu i al teu entorn... Recuperat be i fes tot allò que als entrenaments no t'han permès fer....cuidat i endavant

Mercè Petit ha dit...

Gràcies pels ànims i les vostres paraules de suport!

Cantona ha dit...

És invitable quan patim un trasbals que l'hi donem mil voltes, per trobar una explicació raonable al fet. Les coses passen per què si o en avisen que anem per mal camí? És difícil saber-ne la resposta, al meu parer el que realment importa és aixecar-se de nou i seguir endavant.
Ànims noia!

manu ha dit...

A la imatge que has penjat per ilustrar la teva actual experiéncia es pot veure clarament la llum més endavant del tunel.
¡¡Tens l'esperit i la força de voluntat necesaria per aconseguirlo¡¡



Anònim ha dit...

La veritat és que resulta molt fàcil donar consells als demés ja que la teoria és fàcil… Aplicar-s’ho a un mateix no n´és tant de senzill. I més encara quan la suposada part positiva t’allunya del camí que t’havies marcat i seguies de forma ordenada, meticulosa i amb la máxima il.lusió possible. Tot i així, a la vida en general, a vegades convé aturar-se un moment a relexionar, tot mirant el que ens envolta, perquè podem estar tant centrats en els nostres objectius laborals/personals que podem deixar de percebre d’altres coses i moments igualment importants i que potser en un futur no massa llunyà podríem lamentar no haver viscut….
En el teu cas aquesta ‘aturada’ no buscada et pot servir per reflexionar, aixecar el cap i mirar tot el que t’envolta des d’una escala més gran. És a dir, desde un ‘zoom’ més llunyà veuràs que aquesta aturada, que ara sembla l’exponent màxim de l’infortuni, serà un simple parèntesi dins dels teus somnis i objectius amb la BTT, els quals tornaràs a agafar amb la mateixa, o més…, energía i ganes. Per contra, ara podràs gaudir d’uns moments que, amb el temps, i desde una visió més general i objectiva, valoraràs encara més i pensaràs que hauria estat una llàstima no aturar-te a viure’ls….
Tal i com he començat, què fácil resulta donar consells als demés….
Ànims! 