dilluns, 7 de maig de 2012

MILENIO TITAN DESERT by GAES.

680 kms, desert, calor, fred, vent de cara, sed, gana, solitud, mals moments, bons moments, patiment, bones sensacions, "pàjares", alegria, companyerisme, "egoïsme", lluita, plors, rialles, convivència.......això és la TITAN. Experimentes un contrast de sensacions i emocions durant els 6 dies i la ment ha d'estar preparada per controlar-ho si no estàs perduda.

Abans de la primera etapa, estava amb l'inici d'un procès infecciós, una amigdalitis, la qual no em deixava pensar, no era totalment jo, em costava concentrar-me i havia d'esforçar-me el doble per preparar-m'ho tot.... però la qüestió era no abandonar un somni. Sabia que la primera etapa seria el meu pitjor dia, i així va ser. Calia intentar guardar forces per tal de no enfeblir més. En les dues següents etapes també em vaig comportar cautelosament per veure com reaccionava el cos: ni un gel, ni una glucosa i el cos començava a respondre bé. L'amigdalitis va generar una congestió però tenia més bones sensacions.  Em poso quarta a la classificació general i calia arriscar-ho tot a l'etapa reina, la de muntanya,  tot a una carta, podia anar bé o malament, però no hi tenia res a perdre i degut això jugava amb avantatja. Ho vaig donar tot durant els 60 km's de pujada, vaig tenir molt bones sensacions i començava a ser la Mercè Petit de sempre, la que puja molt bé. Vaig disfrutar com mai però vaig arribar a meta faltada de forces, per tant, calia recuperar bé, descansar  i  pensar en les següents etapes. Em col.locava tercera a la general. Malauradament, una caiguda desafortunada de la Sandra, la meva "rival" a la classificació em "facilitava" una mica més el podi. Espero que es recuperi lo més aviat possible, ànims Sandra!! En aquells moments tenia la  Rocio, 2a a la general a 44 minuts, molt lluny però no impossible!! Penúltima etapa, calia arriscar al començar, calia aguantar "l'estirada" del grup, aguantar el màxim i no abandonar.....vaig patir però em va sortir bé!! Va ser un dia molt dur. Em vaig quedar molt sola durant molt de temps en l'última meitat de la cursa, vent de cara, en algun tram desorientada però calia pensar i avançar fins arribar a meta. Les coses se'm posaven de cara, la Rocio s'havia perdut  i li vaig guanyar la seva posició al podi per 2'12". Per tant ja era segona a la general. Ara calia pensar en la última etapa. Calia ser conservadora però eren molts km's i havia d'estar preparada pel que  podia passar, una avaria mecànica, una "pájara",...... vaig sortir aguantant una mica el grup i també em vaig quedar sola en la ultima meitat de la cursa.....vaig tenir mals moments, el cap donava tombs a les coses, no sabia la situació de la carrera, sabia que anava jo davant de la Rocio, però no sabia si venia per darrera o no,.... ....els últims 15 km's van ser molt durs, de molt mal pedalar, i sense veure la meta en cap moment.....finalment arribo i em diuen que he quedat 2a de la TITAN!!! les emocions estàn pels núvols, si m'ho expliquen el dia abans de la primera etapa no m'ho hagués cregut mai!! Ara toca analitzar, pensar en els errors, "sempre n'hi ha" i cal aprendre d'ells  per continuar millorant.




Dono les gràcies a tots els companys de l'equip Gaes, per mimar-me i ajudar-me, per preocupar-se per mi, per ajudar-me en tot el que van poder, a la Nuria, Ariadna, Josef, Neuda, Cristina, Tony, Antonio, Francesc .........a tots els demés!! També a tots els companys del món de la BTT, que preguntaveu per mi,........pel meu estat de salut.........a tots els que em vau animar des de les xarxes socials, a la familia  i sobretot al Lluis,  que em va recolzar, ajudar i aconsellar cada dia!!! També agraïr als del DOCTORE bike la "posta a punt" de la bici per cada etapa i a Jordi Solano pels massatges fantàstics!!




2 comentaris:

Clara ha dit...

Sense cap dubte van escollir a la millor persona per complir al teu somni, has anat demostrant dia a dia que desprès de uns moments dolents si un treballa be i te prou seny per saber esperar a que hi arribi al seu moment i això es ho que has fet, ens has demostrat a tots que ets lluitadora, constant i ho mes IMPORTANT ets una persona transparent sense rivalitats personals i això diu molt de tu..M’hagués agradat abraçar-te a la sortida de la pedals però al final no hi puc anar..Gaudeix del recorregut es molt maco i se que seràs la primera…

Mercè Petit ha dit...

Gràcies Clara; treballar, treballar i treballar.......disfrutant al mateix temps clar!! Un petó i a veure si ens veiem aviat!!