dilluns, 16 de maig del 2011

AVILÉS. Open Espanya XC.


foto: Royal bikes
El passat cap de setmana arribava la penúltima carrera d'Open España a Avilés (Asturies). Com és de costum en les últimes carreres les prediccions del temps eren desfavorables pel dissabte, pero ara ja m'és igual,.....m'hi vaig acotumant!!!
El circuit era força ràpid, però al mateix temps matador. Havies de passar per damunt d'uns prats on havies de fer molta força!!! després venia una zona de bosc molt xula, ple de senderets revirats!!
Com és de costum últimament vaig tenir una sortida dolentíssima, quedant-me amb el grup del darrera de tot i haguent de fer una remontada i esforç impresionant per arribar al davant....això porta conseqüencies....doncs et desgastes i et cremes més. Vaig arribar a quedar-me en la 4a posició visualitzant a la 3a (Olatz Odriozola) en tot moment, inclús la vaig avançar un cop.....va ser una carrera molt agonitzant ja que semblava que jugavem al corre que te pillo!!! em notava bé de forces però em faltava chispa, em faltava aquell plus.... segurament als entrenos i series de la semana. Al final 4a!!


Tenia la oportunitat de fer podi, si, i en el fons m'hagués agradat i mooooolt, per que et dona moral i sobretot m'hagués agradat per l'equip, MC SEGRE, que m'està donant aquesta oportunitat d'aprendre i millorar. Però el podi, que és el podi? És una recompensa a molts anys d'esforç, a molt anys de sacrifici, d'experiències, de bons moments, de mals moments......hem d'esperar que faltin les bones per pujar-hi ? hem d'esperar que fluixegin? que pinxin? que trenquin la cadena? que fallin ? per aprofitar-ho ? Jo crec que no. Hem de millorar els punts febles, enfortir els punts forts, creixer com a ciclistes i persones i hem de sembrar per recollir. Tot arribarà.

4 comentaris:

Ada Xinxó ha dit...

Molt bona filosofia Mercè, està clar que el que tu millorar pels teur propis mèrits no té preu, no podem anar esperant que els altres fallin per prosperar nosaltres, al final lo gratificant, penso, és la superació personal i esforçar-se per anar sempre més enllà! Felicitats pel resultat i a seguir així que ho tens a tocar!

Clara ha dit...

Es cert Mercè, últimament totes les curses son amb fang, crec que al dia que estigui al terreny ben sec no hi sabran rodar ja ja. Veig que vas estar apunt de fer 3ª ains per ben poc, però esta clar que quan tens una petita errada i passa factura, però com tu molt be dius tenint que continuar amb als entrenaments, esforçant-nos per així veure als resultats, ànims

Nuria (Tnt) ha dit...

Bona reflexió... només que jo afegiría?? tant important és el PODI?. Ho dic perquè per a mi el més important és sentir-me bé amb mi mateixa a una cursa, fer-la bé, independenment del resoltat. El resoltat bé donat per múltiples consequències... i a vegades ens pot satisfer més una quarta posició que una primera. Es la meva reflexió. Felicitats per la cursa i per la teva gran progressió ;)

Txarly ha dit...

Enhorabuena Mercè!!!
Es cierto que subir al cajón es plus de moral increible, pero un cuarto puesto tambien esta muy bien y lo importante es sentirte bien contigo misma y tener esas buenas sensaciones que describes.
Con confianza en tí misma y trabajo, con el tiempo te darán esos resultados, seguro que sí.
Ánimo campeona.