dilluns, 21 de setembre de 2009

Penúltima prova CCI, ÀGER.

M'hagués agradat escriure una crònica explicant detalls de la carrera, com lluitava per poder pujar al podi, si arriscava baixant o treia forces per pujar alguns esglaons del circuit, com s'acceleraven les pulsacions però al final, tot es va acabar en un obrir i tancar d'ulls.
Sortim 5 fèmines èlit. Sortida molt ràpida. Ens endinsem al bosc. Una bona pujada. Arribem a dalt. Comencem a baixar per la zona més tècnica del circuit. Passo el més difícil. Sento arribar els cadets pel darrera. Continuo pedalant, el que anava primer em demana pas, miro si el puc deixar passar, lloc estret, continuo pedalant, (queden pocs metres per arribar a un lloc més ample, allí el deixo passar, penso ) però no........el tio m'adelanta, caiem a terra els dos, m'aixeco ràpid per tornar a pujar a la bici, encara hi era a temps de remontar aquells segons.......però .....no m'ho creia....es que encara no m'ho crec ara...... la coberta "rajada" amb tres talls i la direcció mirant a la "virulé". Només portava 1 km. S'ha acabat. No parlaré malament del que em va fer caure, no penso malgastar ni una paraula. Accepto el final amb ressignació i ja està.
Porto un any de competició, continuaré entrenant, mirant endavant i buscant el positiu de tot plegat.

3 comentaris:

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Me sap molt greu que et passes aixo Merce...jo estava esperant preparat amb la camara de fotos a la zona de la riera i ja me va extranyar que no arribesis...em fi, tampoc cal que et desmotivis per aixo, estas fent una temporada bonissima!! Anims i endavant!!

Mercè Petit ha dit...

Fa poc temps que competeixo i tothom em diu que són coses que passen; L'únic que em feia especial il.lusió fer-ho bé...però bé que hi farem....a veure si l'any que ve se'n fa una altra prova aqui a Ager.
Et felicito pel circuit, segur que no ha sigut gens fàcil dissenyar-lo, obrir els senders .....un molt bon treball!!

Clara ha dit...

Buf Mercè intueixo la impotència que vas tindre en aquell moment i encara mes sapiguem que tenies possibilitats de fer pòdium, se que ara qualsevol pareu-la no et serveix de consol però has demostrat ser una persona en molta força i capaç de reflexiona en un moment de ràbia, es molt injust partir caigudes per no saber espera el moment oportú per avançar, però els juniors, cadets i alguns màster 30 no hi teníem aquesta consideració, en aquestes actituds et demostren que tens que se mes egoista i no arriscar-se a caure per facilitar el pas , fes la teva carrera, per que ells no hi pensa’m en tu..PETONS