dilluns, 8 de juny de 2009

VALL DEL GES, POWERBAR MARATHON;



A les 5:30 sona el despertador, amunt!!! avui dia 7 toca anar a Sant Vicenç de Torelló per disputar la 3a prova OPEN ESPAÑA MARATHON BTT coincidint amb els campionats de CATALUNYA a més a més organitzen una pedalada paralel-la on hi podrà participar el Lluis. Després de gairebé 2 hores de camí amb el cotxe arribem a la Vall del Ges.


Ja vaig mentalitzada de que el recorregut serà dur, tècnic i llarg de manera que m'emporto el Camelback perquè no em falti de res: Powergels, barretes energètiques i sobretot aigua.


A les 9:30 h es dona la sortida portem un cotxe de control davant per passar per dins el poble, travessem un pont i horror!! falta de coordinació el grup del davant (on hi havia tots els liders), tira recte i el desviament era a la dreta!! sento renecs per tots els costats... però bé que hi farem!! Primer embús, sota un pont; al cap de pocs quilometres ja s'ha estirat més el grup. Jo em trobo bé, massa bé.... pujo amb força i decisió!! em passa la Mercè Tussell, no li puc seguir el ritme, jo vaig al meu! Després d'arribar a dalt comença una baixada per pista però plena de pedres més aviat grosses!! baixo controlant però... glups!!! a terra, vist i no vist; quin cop!! sense pensar-m'ho dues vegades pujo damunt la bici; em passa la Sandra i em pregunta com estic, bé, bé li contesto. continuo baixant, sense arriscar tant però.... la cama esquerra degut al cop em fa mal, però continuo.... ja se'm passarà... però el dolor em continua rosegant durant tota la cursa. La Mariona m'atrapa, anem fent les dues al mateix ritme, però jo em quedo en un tram tècnic; la torno a veure més endavant, la vaig visualitzant.... la torno a perdre en una altra trialera.... ja no la veig més. Tornem a pujar....aquesta vegada la pujada es dreta i llarga, n'hi ha un que tira la bici a terra i tot ....i quan arribes a dalt... sembla que no et quedin forces i llavors et venen tots aquells senders i trialeres... ja portem 50 km, em prenc l'últim powergel.... per si de cas.... noto que em fa efecte però no és suficient... les forces es van esgotant,... les pujades no s'acaben, i les trialeres es fan interminables, però he d'acabar... em costa molt abandonar!! o sigui que quedi el que quedi sense deixar de pedalar, les pulsacions ja no pugen, perquè les cames no tiren tant!!! fins els 2 km últims no visualitzo el poble, per fi!!! ja he arribat, el Lluis m'està esperant. En aquells moments estic contenta d'haver arribat però tinc un regust amarg de no haver pogut tirar més en els últims 15 km. No havia patit mai tant!!
Arribo la 5a fèmina (encara rasco uns calerons, poc però) i quedo la 4a classificada de Catalunya.




CLASSIFICACIONS PEDALADA on el Lluis va quedar 5è.




3 comentaris:

Clara ha dit...

Has de sentir-te orgullosa, qualsevol altra persona s'hagues retirat despres de la caiguda, és increible del que és capaç aquest esport, com despres d'haver sofert tant, ens aparegui un somriure de satisfaccio quan passem per meta. Anims i ara a per el Campionat Catalunya

Andreu ha dit...

Molt bé Mercé, felicitats!!! ets una campeona de cap a peus eh!! ara diumenge a Vallfogona. Per cert, que en faràs de tants calers!!?? no pares de guanyar-ne eh!! molt bé, molt bé...ànims!!!!

Mercè Petit ha dit...

Clara; en el fons si que em sento orgullosa ... i es que això de les caigudes ja forma part de mi!!, jejejejejej.

Andreu; això de campiona ja en paralrem,... i això dels calerets....no està malament, però no em resulta ni per canviar una banya de la bici!!!