diumenge, 21 de juny del 2009

CAMPIONATS CATALUNYA XC, PORT AINÉ, Cota 2000.







Ahir dissabte de bon matí ens dirigiem a Port Ainé per disputar els campionats de CATALUNYA, amb la incertesa de les sensacions sofertes per l'alçada, amb la incògnita del tipus de circuit però amb la mentalitat d'arriscar-me més i fer el que sé i he après en poc més d'un any.



Aviat farà 1 any que vaig participar en la meva "primera carrera oficial", també coinicidint amb campionats de CATALUNYA, aquell cop a Vilajuiga.



Arribem sobre les 10:30 del matí a la cota 2000, reservem taula al restaurant per dinar aviat i anem a fer el circuit. El paisatge preciós,... encara es veien alguns pics nevats al fons, les vaques i cavalls pasturant pel mig!! m'encanta la muntanya!!! es respira un aire net i pur... fantàstic!! Anem a fer el circuit amb el Lluís.... i que us he de dir del circuit per allí dalt,... pujades ben dretes, algunes de "platillo", sense "descansillos" i baixades que no et deixen recuperar. Durant la primera volta de "reconeixement" vaig estar contenta de no haver dubtat de tirar-me en cap baixada i trialera. La cosa pintava bé.



Ja són les 15h, hem fet una mica de migdiada sota un pi i ens dirigim cap al cotxe per començar a escalfar amb els rodets; la temperatura agradable, inclús una mica de fresca i tot.



Em dirigeixo cap a les corralines, em criden pel nom,... estic entre les top 5, estic a meta, a la meva esquerra l'Anna, la veig com una mica pressionada, mentalment li desitjo sort, jo concentrada amb lo meu, repassant el circuit. Som 6 fèmines èlits. Es dispara el tret de sortida... amunt!! la primera pujada es fa una mica llarga intentat seguint el ritme de les primeres... però m'he d'esforçar....!!! pujo, pujo i pujo.... l'Anna, va primera, seguida de la Sandra. La Cristina una mica més enrera, després jo i la Mariona pel meu darrera. Comença el sender.....corba a la dreta, derrapa la roda del darrera, platillo i amunt... com s'enganxa aquesta herba... baixada ben dreta, terrosa i amb trilla pel mig,... vaig derrapant amb la roda del darrera,...baixo... pujada amunt amb platillo,....un altre cop sender amb herba.....arribem a dalt del remuntador....baixada, sender, ... segueixo rodada de la dret, mda! era a l'esquerra, em passa la Mariona,...bé, torno al sender, ....baixada.....arribo al pla....i corba tancada a la dreta, que se'm va resistir durant tota cursa. Visualitzo a la Mariona, em deu portar uns 20".... passem per meta, 1a volta... ara toca travessar el riu,... em deixo anar, bé... cap a l'esquerrra, i amunt, platillo una altra vegada i per herba, enganxo roda i amunt....arribem dalt.... faig una mica d'esprintada... deixo a la Mariona uns metres,.... penso el que em va dir el meu entrenador, això és un joc, si surt bé, perfecte i sinó no passa res, s'ha de provar.... això d'esprintar, i estirar... no ho havia fet mai.... soc més d'agafar un ritme i anar fent!! vaig pel sender, em toca el pedal esquerra amb un tronc i em salta la cala....poso peu a terra, i em passa la Mariona,... l'enganxo un altre cop.... pujada d'herba amunt, trialera i sender de baixada, la deixo de visualitzar.... tornem a passar per meta... la veig a uns 35", amunt....continuem pedalant...la vaig veient... última i 4a volta.... travesso el riu un altre cop, pujada de platillo per la herba.....pujada,,,,pla.... powergel!!....i estic a punt d'agafar-la... comencem el sender un altre cop, encara la veig....i....com no!! pam!! a terra....les mans em tremolen, recullo l'escuma antinpuxades, encara em tremolen les mans, quina sensació més estranya, el temps em passa lentament, pujo damunt la bici i la direcció s'ha girat, vaig amb el manillar tort!! és igual pedalo sense parar..... començo a pujar per l'herba, veig que baixa per l'altre costat, em deu portar 1', arribo al punt més alt del circuit.... baixo, sender, trialera,... ja no la veig.....arribo a meta.






TEMPS FINAL: 1h 31'; 20 km aprox...no portava el polar....5a classificada a 13' de la campiona, l'ANNA.



SENSACIONS: Personalment em va faltar aquell puntet de gas en pujada, però vaig estar contenta d'haver estat concentrada durant tot el circuit..em vaig notar segura baixant per totes les trialeres i llocs tècnics....contenta també d'haver millorat gairebé 15' de carrera en poc més d'un any!! i ara ve el més difícil, continuar millorant....tant tècnicament (gràcies al Marc), físicament, (gràcies al Joseba), i psicològicament (gràcies al Lluís... que de tant en tant ha d'aguantar les "neures").

7 comentaris:

Les meves rutes ha dit...

ei curtida!!! no cal dir que vas donar la talla en tot moment, uns circuits afavoreixen més a unes altres que depen de quins altres circuits però la qüestió que sempre estàs al capdavant de tot allò que s´et posa...les victòries arribaran mercè,segueix així campeona.
jordi (8 per cent,jardineria noemí)

Mercè Petit ha dit...

Ei Jordi, gràcies pels ànims que em vas donar durant tota la carrera. Gràcies a tots els que em vau animar!!

Que tinguis bona recuperació i força al pedal!!

Adnreu ha dit...

Molt bé Mercè! bona cursa... T'estàs acostumant a quedar de les primeres eh!!
Bé, ens veiem... continua entrenant! deu!

Clara ha dit...

Primer felicitar-te per la carrera, pel que sembla el circuit era bastant exigent i el tu ho vas superar. És admirabke que solament duguis un any i ja estes a roda de Mariona, de fet podrias haver-la superat... Petons

Noe SLopes ha dit...

Eii, que ha pasado? No me deja ver la entrada de DUC. Al final habeis tenido alguna noticia? Espero que si. Todos los dias me acuerdo de el y deseo que haya vuelto a casa.
Un abrazo.
Noe

Noe SLopes ha dit...

Joo, acabo de saber lo de Duc atraves de otro blog. Lo siento muchisimo. He querido escribirte un correo pero no encontré la direccion en tu perfil.
Sé que lo estas pasando muy mal. Te entiendo. Da tiempo al tiempo y las heridas se curaran.
Un abrazo muy fuerte.

Mercè Petit ha dit...

perdoneu pel retard en contestar, he estat molt liada:
Andreu; fa dies que no esn veiem, que vindràs a Montjuich?
Clara, com va tot? potser si que hagués pogut superar a la Mariona, xò son coses que passen.
Noe, gràcies pels ànims x lo del DUC, et vaig esciure al teu blog.